La reina Sofia porta uns quants dies a Texas, EUA. Un viatge a la ciutat de Houston que, per motius diversos, s'ha convertit efímera i estranyament en una mena de sucursal espanyola. Tenia 3 esdeveniments a l'agenda: un saló gastronòmic, la presentació d'una base de dades de caire historiogràfic i el lliurament d'uns premis que porten el seu nom. En l'escala de coses random s'ha sortit del mapa, del planeta i de l'univers. Un paperot rere un altre, però també una excusa per sortir de l'ambient viciat que es respira a Zarzuela... i per treure-la del mig, que fa nosa.
La primera aturada va ser al Texas Fusion Spain, una fira culinària marca Espanya on l'emèrita es va permetre saltar-se la dieta espartana i tastar productes i aliments prohibits sense remordiments. Una mica de vi, una mica de pernil, formatges, llaunes de conserves i fins i tot elaboracions més treballades de restauradors de cuina espanyola al mercat nord-americà. La segona jornada la dedicava al portal Historia Hispánica de la Reial Acadèmia d'Història espanyola, la base de dades més important del món sobre "acontecimientos y personajes de la historia española y sus colonias". Apassionant. El plat fort, però, era l'últim. Li tocava presidir els seus propis guardons, els Sophia a l'excel·lència. Una cita amb VIPS de la música... i amb situacions realment inversemblants.
La reina Sofia lliura uns premis inversemblants que porten el seu nom
Els premis els atorga el Queen Sophia Instiute, una organització sense ànims de lucre ubicada a Nova York i que té com a objectiu "promover la lengua española y la cultura de los países hispanohablantes". Com l'Oficina de l'Espanyol somiada per Ayuso, però en versió royal. Malgrat tenir la seu a l'Avinguda Madison de Manhattan, els seus responsables van aprofitar l'avinentesa del viatge de la grega per reslitzar el sarau allà. L'acte, on es respirava espanyolitat carrinclona per totes bandes, distingia a tres persones: la comissària d'art Mari Carmen Ramírez, l'empresari químic i hostaler Ignacio Torras i el plat fort: la cantant Gloria Estefan. Una estrella de la música d'origen cubà resident a Miami des de fa dècades. Tots ells què tenen en comú? "Su contribución a los lazos entre Estados Unidos, España y Latinoamérica". Ah, d'acord. Pos vale.
Sofia la grega premiant una cantant cubana i amiga de Shakira? Sí, ha passat
Gloria Estefan va anar acompanyada de l'Emilio, el seu germà i productor musical, i van rebre un trofeu en forma de menina mig espanyola - mig yankee que semblava haver sortit directament d'un magatzem de la Comunitat de Madrid: recordin que aquestes figuretes són un emblema repel·lent del govern d'Isabel Díaz Ayuso. Un pongo de categoria, d'aquells que fa vergonyeta posar-lo al saló de casa teva. L'escenografia de l'acte, amb tres cadires com si allò fos un tablao flamenco, projeccions de les Cántigas de Santa María, gent amb corbata, músics cubans amics de Shakira i una reina espanyola nascuda i criada a Grècia provoquen una pertorbació sensorial i cognitiva imponent: un desgavell, un poti-poti. Fins i tot l'exmonarca, una professional del seu camp, no podia amagar algunes expressions singulars que reflectien despropòsit, improvisació i irrellevància absoluta. Les cares, Juan, les cares.
La Corona espanyola, ambaixadora del no res. Però, escolti: olé i olé. És el que s'ha de dir en aquests casos, oi?