La reina Sofia és un cas digne d'estudi. És un exemple viu de com és de voraç l'ambició de l'univers royal, també dels límits de l'ésser humà per suportar la humiliació més cruel sense immutar-se. La grega va sacrificar la dignitat humana i com a dona, a canvi d'una corona, d'un estatus i d'un dineral. Joan Carles l'ha enganyat, li ha mentit, l'ha vexat, l'ha insultat i l'ha menystingut durant 6 dècades. La magnitud, intensitat i freqüència de totes aquestes malifetes és descomunal. Tanmateix, no ha aconseguit superar el llindar del dolor de la mare de Felip VI, que continua amb el títol de Família Reial, viu a Zarzuela amb la seva germana Irene des de fa 40 anys, acull els netets dropos a les instal·lacions reials i fa servir tots els recursos a la seva disposició per, bàsicament, no fer res. El gerro xinès més car de la història.
La xifra aportada pel franquista Tribunal de Comptes sobre la retribució de l'emèrita esgarrifa: 121.776€. Lluny, evidentment, del rei Felip amb 270.609, però en un frec a frec amb la reina Letícia, que se n'embutxaca 148.826. La càrrega de feina no és la mateixa, ni de bon tros. La Sofia assisteix amb comptagotes a actes i esdeveniments molt concrets, però està apartada de les grans ocasions més solemnes. La reina consort, malgrat que hagi alleugerit considerablement el seu nombre de cites oficials, penca molt més que ella per 27.000€ més. Les nenes, Elionor i Sofia, encara no reben la seva part, tot i que ho estan desitjant. En tot cas, parlem de quantitats que són una barbaritat, però l'hel·lena es troba en l'extrem més feble de la corda. I trontolla. És insostenible.
Les crítiques a la veterana royal incideixen, precisament, en el preu desorbitat que els españolitos han de destinar per mantenir a una persona rica que no aporta absolutament res a la societat. Si anar un dia a fer un paripé al Zoo de Madrid, la Setmana Santa amb militars i policies, estades a Londres o Marivent, i tres o quatre actes de diversa índole provoquen aquest forat en els comptes públics, potser seria el moment d'estalviar-s'ho i deixar que la senyora de 85 anys descansi tranquil·lament al palau. Bé, això també té un cost, pagar-li la casa i la manutenció a ella i a tota la tropa, per no parlar d'escortes, xòfers, empleats domèstics, etcètera. Però es podria arribar a tolerar, sempre que després la retribució quedés reduïda al que es mereix, però sobretot al que en genera. No és el cas.
L'assignació no ha patit grans variacions; és similar a la que rep des de fa anys, amb petitíssims canvis per la inflació. Perquè això sí, els royals sí que repercuteixen l'index en el sou, només faltaria. Els comptes bancaris de l'emèrita són un festival de zeros, perquè a més a més, en gasta poc. Tot és mig regalat, si no de franc. Per no gastar, no paga ni un maleït professor de castellà, per poder dir quatre paraules en un discurs sense provocar vergonya. Espanya i els seus referents. Quina estafa. Quin escàndol.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!