Els reis de Bèlgica humilien el fals i vergonyós matrimoni de Joan Carles i Sofia

L'última entrevista a l'amant de Letícia Jaime Del Burgo insisteix en una informació que ja va publicar abans que ell Pilar Eyre: el matrimoni de Felip i Letícia està totalment trencat, no conviuen com a marit i muller i només són parella portes enfora, als actes oficials, i sense massa entusiasme. No els cal dissimular. Els reis sempre fingeixen però ningú no els demana que fingeixin amor. N'hi ha prou que es respectin. El problema és que fer veure que segueixes casat amb algú que no estimes i amb qui no existeix ja ni un pacte de fidelitat i exclusivitat és una falta de respecte, al sagrament del matrimoni i als ciutadans de bona fe que creuen que la Família Reial és això, una família. I són una societat limitada d'interessos. Del Burgo va dir: "¿Un divorcio? No puede terminar lo que no ha existido. El amante era Felipe, no yo". Definitiu. Eyre ho escrivia de manera menys críptica: "Ahora Felipe y Letizia funcionan como un equipo, pero su vida privada lleva caminos autónomos".

Felip i Letícia no fan res diferent del que han vist a casa seva, tots dos són fills de pares separats. La diferència és que Paloma Rocaoslano i Jesús Ortiz van acabar molt malament i divorciats mentre els emèrits han acabat pitjor però casats fins al final. L'explicació és simple: la reina Sofia no vol divorciar-se per mantenir l'status de reina, la fortuna i els actes oficials, i amb l'afegit que s'ha tret de sobre un mort, Joan Carles, que és qui volia el divorci per casar-se amb Corinna. Ja no té ni l'amant, ni el Palau ni l'estatus, només els diners i viu entre els Emirats i Ginebra com un bilionari rus. Fa anys que els emèrits no es veuen més que en funerals d'Estat, com el d'Elisabet II i són incapaços de somriure junts. Es detesten. La Corona de Bèlgica mostra que aquest odi entre reis emèrits no és natural, que a Bèlgica els pares del rei Felip de Bèlgica encara s'estimen. Foto pels 65 anys de casats dels reis emèrits Albert II i Paola, dos ancians meravellosos en una imatge bucòlica d'amor en la tercera edat.

Albert II de Bèlgica té 90 anys i la seva encara dona Paola en té 86. Dos ancians junts i estimant-se, els emèrits del país no avergonyeixen els belgues com ho fa Joan Carles i especialment Sofia, que entoma totes les humiliacions que calguin per un interès merament pecuniari. I absurd perquè és raonable que tractant-se de la reina mare, la mare del rei, seguiria vivint a Zarzuela tot i divorciada i mantenint estatus, perquè ser mare de rei no es perd amb el divorci. Però la ultracatòlica Sofia no ha admès mai que existeix l'opció de divorciar-se i aguanta banyes, amants, delictes econòmics i exilis amb un únic objectiu: el seu propi interès.

Albert i Paola mostren que la resignació no és l'única opció. Que estimar-se durant 65 anys de casats és possible i que es pot celebrar l'amor tardorenc amb una foto entranyable. Bèlgica ho torna a fer amb la foto impossible a Espanya. Una altra Corona que ensorra l'espanyola.Joan Carles i Sofia ja només junts al voltant d'un taüt, sigui el del cunyat del rei, Constantí de Grècia, el de la reina d'Anglaterra o l'última foto, la de Joan Carles dins una caixa i Sofia plorant desconsolada sobre el taüt fingint pena. La paraula clau de tot això és aquesta: fingir.