Al món de la reialesa britànica, on cada gest i aparició pública és minuciosament analitzat, l'art s'ha convertit en un nou camp de batalla. Recentment, un retrat del príncep Harry i Meghan Markle ha desencadenat una tempesta de comentaris i especulacions, revifant el debat sobre la seva sortida de la família reial el 2020. Aquest incident no només posa de manifest la tensió persistent entre els Sussex i la institució monàrquica, sinó que també revela com l'art pot ser utilitzat com una poderosa eina de comentari social i polític.
El pinzell com a arma: la visió crítica d'un retratista real
Dan Llywelyn Hall, reconegut pels seus retrats de la difunta reina Isabel II, ha sorprès al món amb la seva interpretació d'Harry i Meghan. Lluny de la reverència tradicionalment associats amb els retrats reals, Hall ha optat per un enfocament més provocatiu i carregat de simbolisme. La seva obra retrata els ducs com a "figures atrapades al tall de l'opinió pública", una descripció que captura vívidament la controvèrsia que ha envoltat a la parella des del 'Megxit'.
L'artista gal·lès no s'ha limitat a representar simplement l'aparença física dels Sussex. Al seu lloc, ha triat comparar Harry amb el "Príncep Bonnie" (Carlos Eduardo Estuardo), evocant la imatge del jove rebel que una vegada va ser, abans del seu matrimoni amb Meghan. La història també recorda Bonnie Prince Charlie pels seus problemes amb l'alcohol i el seu caràcter volàtil i explosiu, i que eventualment va acabar enfrontant-se al seu propi pare. Aquesta elecció artística no només recorda el passat tumultuós del príncep, sinó que també suggereix una crítica velada a la seva transformació i les decisions que el van portar a distanciar-se dels seus deures reals.
Meghan com la "forastera": Una comparació històrica carregada d'ironia
Potser l'aspecte més intrigant del retrat d'Hall és la seva representació de Meghan Markle. L'artista ha optat per comparar-la amb Elizabeth Grey, una figura històrica que es va convertir en reina consort d'Anglaterra el 1464, malgrat no tenir ascendència real directa. Elizabeth ja havia estat casada anteriorment i tenia fills, la qual cosa va generar controvèrsia en els cercles de poder des del principi del seu matrimoni secret amb Eduard IV d'Anglaterra. Aquesta elecció no és casual; Hall descriu a Ramat com possiblement la "forastera" més influent en la història real, establint un paral·lel directe amb la posició de Meghan dins de la Família Reial britànica.
Aquesta comparació està carregada d'ironia i significat. D'una banda, reconeix l'impacte significatiu que Meghan ha tingut en la monarquia, alterant percepcions i desafiant tradicions. D'altra banda, subratlla el seu estatus d'"outsider", una etiqueta que ha perseguit l'exactriu de 'Suits' des de la seva entrada a la Casa Reial i que, en última instància, va contribuir a la decisió de la parella d'allunyar-se dels seus rols oficials. En un moment en el qual la Família Reial britànica enfronta desafiaments significatius, des de problemes de salut fins a crisi d'imatge, aquest retrat serveix com un recordatori de les tensions subjacents que continuen definint la relació entre els Sussex i la institució que van deixar enrere.