La Reina Sofia és un mar de dubtes: mantenir-se callada, obedient i submisa davant les revelacions sobre el seu marit infidel, o engegar-ho tot a dida i ensorrar una mica més Joan Carles. L'emèrita, que podria estar a punt de fotre el camp i tornar a Grècia pel menyspreu de Letícia i les netes, ha de respirar fort cada cop que surt una nova amant en la col·lecció que el Borbó ha acumulat durant 58 anys de matrimoni... i 8 més de nuvis. Massa pressió, fins i tot per als privilegiats de sang blava. El dia que menys t'ho esperis, diu prou i el deixa K.O. No seria pas una novetat. Ja ho va fer l'any 1954.
La bibliografia sobre els monarques espanyols és extensa, i durant aquesta crisi s'imposa revisar molts títols. Alguns, de laudatoris. D'altres, no tant. Era 2012 i Pilar Eyre, gran cronista reial catalana, presentava "La soledad de la reina", obrint l'aixeta dels noms d'amants reials, un tabú fins a aquell moment. Per la seva banda, Màrius Carol publicava "Un té en el Savoy", una versió molt diferent dels 50 anys de matrimoni. Aquí no hi havia romanços extramaritals, i Marta Gayà era una amiga, a seques. Es narren d'altres vivències, i una de ben sucosa: el primer contacte entre tots dos en el creuer Agamenón, amb membres de les monarquies europees posteriors a la Segona Guerra Mundial. La parella, 15 anys ella, 16 ell, no va viure un 'flechazo', però sí una trompada: Sofia el va fer anar pel terra amb una clau de judo, una disciplina que la grega practicava i que, segons el seu futur marit, "no le serviría para nada" en la seva vida. La resposta al fatxenda Joan Carles, un cop que el va fer caure a la lona. Per passar-se de llest.
El crucero zarpó de Venecia un 22 de agosto de 1954 con 92 miembros del Gotha a bordo. Allí don Juan Carlos conoció a Simeón de Bulgaria, uno de sus mejores amigos, y a la mujer con la que se casaría ocho años después, doña Sofía.https://t.co/wOhkyYAfil
— Vanity Fair España (@VanityFairSpain) August 23, 2020
Segons explica Vanity Fair en paraules de Carol, l'emèrita no va tenir una bona impressió de l'espanyol: "un príncipe gamberro y atolondrado". Potser per això el va triar, creient que el podria modelar al seu gust. Greu errada. Aquell "atolondrado" ha arrossegat pel terra el seu honor desenes de vegades.