Els reis emèrits fa anys que no es dirigeixen la paraula. No se suporten. Joan Carles ha estat el pitjor marit possible per a Sofía, humiliant-la amb una insistència desmesurada. Però, oh, miracle! L'emèrit torna de cap de setmana d'amigotes a Espanya i, en la seva agenda, ha reservat un petit forat per a la seva esposa just abans d'agafar el vol cap al seu nou país d'acollida, els Emirats Àrabs. La cosa té bemolls, sona a 'susto o muerte'. L'ensurt, veure's cara a cara amb la dona amb la que es va casar fa 60 anys. La mort... la mort seria haver de trobar-se amb Letícia. Per això ni la menciona en el comunicat de la Casa Reial, paradoxalment supervisat pel jefe de Zarzuela: Felip VI. Ha permès la ridiculització pública de la seva dona. De tal palo...
Això no vol dir, evidentment, que el patriarca Borbó i la consort no coincideixin dilluns a Madrid. Coneixent Letícia és ben segur que estarà allà plantada, desafiant, incomodant l'emèrit i fent-li veure que no és benvingut en aquella casa. O això o podrem cantar allò de "ésta no es mi Leti, que me la han cambiado". Seria el gir copernicà més salvatge des de la Creació el veure la parelleta xerrant amistosament, com si fossin bons amics i familiars adorats. Clar que, tractant-se de la Casa Reial, podria passar qualsevol cosa. Ni els millors guionistes podrien haver dissenyat un disbarat com el d'aquesta família i aquesta institució. Dilluns tindrem emocions fortes. I ves a saber si una sorpresa en forma d'espantá.
Visualitzin per un moment que dilluns Joan Carles, efectivament, es presenta a la seva antiga casa i acaba conversant amb la reina. Però no amb la que pensava, és clar, perquè Sofía no hi és. Tot podria ser, perquè resulta que l'entusiasme per l'arribada de Juanito és igual a zero patatero per part de la seva dona. Per què ho diem? Perquè té la seva gràcia que, un cop anunciat el retorn del fugit, la senyora posi encara més distància entre ells. Un oceà, de fet. Mentre ell vola cap a Galícia, ella feia el mateix en direcció oposada. La destinació, Miami. Allà està presidint els actes del cinquè centenari de la primera volta al món de Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano. Una visita en la que ha pujat al vaixell escola homònim, aquell tan famós per servir per transportar tones d'estupefaents. Però vaja, que Sofía ben podria haver fet servir qualsevol altra excusa per fotre el camp en una data tan assenyalada. Tot és millor que esperar asseguda i veure l'exhibició del seu cònjuge. Ha de tornar diumenge, unes hores abans de retrobar-se amb ell. Ara imaginin per un moment que, mala sort, el vol pateix una avaria, hi ha huracans a la zona o que la veterana monarca es torça un turmell o es trenca una ungla. Vaja, que no pot tornar. Plantón en tota regla. Ben mirat, és el que es mereix el Borbó.
No passarà, és clar. Sofía és una professional de la reialesa i una dona capaç d'empassar-se els marrons més descomunals. Ara bé, la processó interna és una altra cosa. I amb la cara paga. El seu rostre durant les primeres hores d'estada a Florida ha estat d'inquietud, de circumstàncies. Cara de pòquer. Potser s'acabava d'assabentar del comunicat de la Casa Reial i de la trucada del pare al fill, avisant que ja estava de camí. Un euro pels pensament de l'emèrita. Tan fina i educada com la consideren, segur que pel seu cervell han passat uns quants renecs. En grec, en anglès i en castellà.
Joan Carles, la gota malaia. Sempre tocant allò que no sona. La pitjor part, com sempre, per a la seva dona. Això li passa per no divorciar-se.