1986. Sí, ha plogut molt. I nevat. La democràcia espanyola encara era una criatura jove, innocent, immadura. Bé, potser en aquest últim aspecte tampoc és que hagi canviat gaire, però vaja. El cas és que tot era molt diferent, hi havia il·lusió, esperança, optimisme. Pensàvem que tot seria millor, més net i pur, sense la pudor a naftalina de 40 anys de dictadura feixista. L'Estat espanyol semblava un altre, així com el seu màxim representant. Exacte, el rei Joan Carles I. Ningú sabia o, millor dit, ningú gosava dir el que sabien sobre el Borbó, que se'ns presentava com un paio afable, planer i molt campechano, a banda d'un ésser enviat per la providència per salvar la pàtria i posar-la a l'avantguarda dels països desenvolupats. L'acudit, vist amb perspectiva, és de traca. 

En aquella època, però, no n'existia la perspectiva, perquè el passat era quelcom a esborrar de la ment. Molt millor fixar-se només en el present, i si d'un cas somiar amb un futur ple de promeses que mai no s'han complert. TV3, que havia nascut 3 anys abans, és un bon reflex d'aquesta actitud. La Televisió de Catalunya tenia una directriu molt clara: remar a favor. Especialment a favor de la Casa Reial i del seu amo, malgrat que això de fer una televisió en català li semblés una astracanada condemnada al fracàs: "Pero, ¿y la entenderán?", li va etzibar a Joan Granados, exdirector de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quins temps aquells. 

El gran Salvador Alsius recordant com era el tracte a Joan Carles de Borbó en la TV3 primitiva / TV3

La Generalitat del president Jordi Pujol no volia problemes amb la monarquia, i la consigna era que el seu nou mitjà públic el tractés amb guant de seda. I així va ser. L'adulació estava a l'ordre del dia, arribant a extrems delirants com el que va recuperar ahir el programa 'Està Passant' de Toni Soler.​ La guionista i col·laboradora Maria Rovira, més coneguda com Oye Sherman, posava sobre la taula el reportatge indescriptible que li va dedicar l'espai d'esquí 'Temps de neu' al Borbó, lloant les seves aptituds practicant aquest esport hivernal a Navacerrada. Hem dit "indescriptible", però no és així: la Maria sí que li posa un nom que no reproduirem, perquè no és apte per a tots els públics. En tot cas, que sàpiguen que Joan Carles lliscava sobre la blanca neu "amb un estil d'alt nivell, alegre, ràpid, segur i  molt acadèmic". A més a més, destacaven que "el caràcter senzill i popular del monarca espanyol es fa patent en una estació d'esquí, on donar-li la mà o demanar-li una fotografia no és gaire difícil", com demostrava una senyora que va viure el dia més feliç de la seva vida. 

El reportatge més adulador de 'Temps de Neu' a Joan Carles / TV3

Maria Rovira, Oye Sherman, a l''Està Passant' / TV3

La peça continua amb declaracions del Borbó que són pura poesia: "Es un deporte fantástico que llena el día, es muy agradable, y sobre todo descansas de las actividades de la semana". Quin crac, el rei parlant de descansar. En fi. Toni Soler, després d'aquesta genuflexió vintage, només ha pogut exclamar una obvietat: "Què monàrquica era Catalunya... i què monàrquica que era TV3!". Ningú diria que sigui el mateix canal. Ni el mateix país. Ni el mateix rei, és clar. Però tot és tan diferent que, per exemple, Joan Carles ha hagut de canviar la neu en pols pel pols de la sorra del desert a Abu Dhabi.​ Per exemple. Segur que vostès troben més diferències.

Joan Carles fent declaracions per a 'Temps de Neu' / TV3

Toni Soler al·lucinant amb el tuf promonàrquic d'aquella època / TV3

'Cualquier tiempo pasado fue mejor'. Doncs, sincerament, no ho tenim gaire clar.