Així va ser la topada entre Joan Carles i Letícia: escena penosa a un funeral, s'odien

Letícia fa anys que lluita contra la foto que encapçala aquesta notícia. Va passar fa pocs dies, al funeral de Juan Gómez Acebo, cosí de Felip: la reina compartint imatge amb el seu sogre. L'emèrit, el corrupte, l'adúlter, el comissionista, l'evasor fiscal, el barrut Joan Carles. Letícia ha acceptat apartar-se de la Corona, deixar sol Felip en el funeral familiar i íntim del seu cosí i fer acte de presència només en l'acte posterior, amb tots els convidats que no eren de la família. Letícia ha quedat reduïda a això:  a família política, a plebea, a aliena als royal. La clau és que ella ho accepta perquè no vol validar la corrupció del seu sogre. Però ara Pilar Eyre revela a Lecturas com va anar aquell funeral, amb una escena de Joan Carles obsessionat a aconseguir la fotografia amb el fill, moguda, pels pèls, un a cada punta de la foto, Letícia a la fugida i Joan Carles coix cridant "rápido, rápido" al seu escorta per seguir el ritme diabòlic de la reina a la sortida de l'església. Joan Carles només va ser capaç de compartir amb els reis aquest frame:

Si una cosa queda clara és que avui en dia, a qui perjudica aquesta foto és a Felip i a qui blanqueja és a Joan Carles. De l'actual rei es poden dir moltes coses: calçasses, banyut, consentidor, enganyat, xitxarel·lo, però no corrupte. La seva dona el fa tocar de peus a terra advertint-lo que Espanya no suportarà un altre rei que robi, que enganyi o que sigui comissionista. Així que al funeral Letícia va estar tensada, sabia que es trobaria amb Joan Carles i es va agafar al marit com una paparra, de bracet com no caminen mai, i li va exigir sortir pitant del funeral. Descrit per Eyre sembla una escena de Casa en flames: "No es cierto que en el interior de la iglesia Felipe saludara cariñosamente a su padre: un asistente a la misa me dijo que, si bien Juan Carlos parecía tener intención de saludar a su hijo y se había levantado para hacerlo, Felipe y Letizia pasaron frente a él como si no lo vieran para abrazar a un hermano del difunto con mucho afecto. El emérito se quedó cariacontecido y decepcionado". Hi ha la versió oficial, sopars de duro, i la real, dels que eren allà dins. El que ve és com una escena de Benny Hill.

Felip i Letícia espitats com  si tinguessin pressa: "A la entrada saludó a los hermanos del difunto de la misma manera que se conversa con personas que apenas conoces, y después fueron los primeros en salir, sin que nadie los despidiera en la puerta, únicamente dos señores les tendieron una mano que Letizia y Felipe era evidente que no sabían quiénes eran. Felipe pareció sentirse molesto por tenerse que ir así, a la carrera, y se volvió para esperar a sus padres o hermanas, pero Letizia le puso la mano en la espalda y lo dirigió muy sutilmente hacia el coche. Al cabo de unos segundos salieron en tropel el resto de los invitados, con Juan Carlos a la cabeza abriéndose paso con rapidez, con la esperanza de poder hacerse una foto con su hijo, que ya estaba lejos, bloquearon sin querer la silla de ruedas de la infanta Margarita, conducida precariamente por su marido, y la pobre Sofía estuvo a punto de dar con sus huesos en el suelo al tropezar con un escalón. Juan Carlos le dirigió unas palabras de forma malhumorada con gran movimiento de manos que Sofía acató cabeza baja. El emérito se subió al coche sin mirar a nadie y Sofía se quedó tan desairada que, cuando abrieron el portamaletas por un momento temí que la metieran allí dentro".

Sofia al maleter, la infanta Margarida, cega i invàlida a punt de caure al mig del carrer i Joan Carles discutint amb la dona com a la sitcom Els Roper. Tensió causada pel gran enfrontament que existeix a la Corona: Joan Carles i Letícia. No només es menyspreen i es consideren l'un a  l'altre invalidats per ser reis. És que s'odien a mort.