El cap de setmana que s'ha viscut a les espanyes és dels més vergonyosos que es recorden en molt de temps, i això que el llistó estava difícil de superar. L'esperpent que s'ha viscut amb l'arribada de Joan Carles a Sanxenxo, amb el paperot grotesc dels palmeros rient-li les gràcies i obrint bé la boca perquè l'emèrit se'ls hi pixés a la boca, el festival d'aplaudiments, elogis, crits de suport i genuflexions per part dels ciutadans i la premsa ha estat antològic. Només, que recordem, hi va haver una periodista que va gosar preguntar-li al monarca si donarà explicacions o no per tots els escàndols o se'n tornarà de rositas a Abu Dhabi sense tenir el mínim de decència i dir algunes paraules, ni que no se les cregui. Joan Carles no té vergonya ni penediment. Tot el contrari. Passeig en velerito amb els seus amiguis, tiberis pantagruèlics i jijijaja. L'home torna a fotre's dels súbdits i de la institució que ha representant durant dècades, com quan va anar-se'n a caçar elefants a Botswana amb l'amant en plena crisi econòmica. O com quan el van enxampar rebent comissions i donacions opaques, societats en paradisos fiscals, màquines de comptar bitllets a Zarzuela o targetes black. I la taca més definidora de totes: fotre el camp a corre-cuita quan pensava que la justícia s'abraonava contra ell.
Després de 2 anys de fugida a Abu Dhabi, protegit pels seus benefactors àrabs, mentre la Fiscalia espanyola era cridada a l'ordre i li arxivava les causes, el rei a la fuga ara ha tornat. Ha anat a veure el net a l'handbol, s'ha vestit de marinerito i ha salpat a la mar, i aquest dilluns, el darrer capítol: l'esperada visita al seu fill, el rei espanyol. Anirà a veure també a la seva jove Letícia? I a la seva dona Sofia? O només es veurà cara a cara amb el seu fill Felip? Aviat sortirem de dubtes. De moment, qui millor ha resumit el que hem viscut aquestes darreres hores ha estat, qui si no, la meravellosa Pilar Eyre, que ha ensorrat els Borbons de la millor manera, amb tones de sarcasme. O dient a les coses pel seu nom: ""Que vergüenza me está dando este país. Pensar que nos criticaban en los 90 porque decían que los periodistas éramos cortesanos… pero si éramos el Che Guevara al lado de lo de ahora!". El millor, però, les hipotètiques converses que s'ha imaginat, que no ens estranyaria gens que haguessin estat tal qual ella les escriu, per exemple, escenificant o teoritzant sobre com i quines han pogut ser les converses que s'han sentit aquests dies: "¿Ha venido el presidente de la Xunta?” “No, señor, solo la buena gente del pueblo”. “¿Y Amancio, que tiene el barco ahí?” “El pueblo, señor”. “¿Algún ministro, alguien relevante?” “No, señor”. “Pues hoy no salgo a hacer el monigote”. “Está ahí el pueblo”. “Ni Pueblo ni Puebla”.
Aquest dilluns, com dèiem, trobada Felip-Joan Carles. L'esperadíssima trobada entre l'emèrit i el seu fill, entre el rei borbó i el seu antecessor. Veurem si s'abracen, si es fan un copet a l'esquena i prou, si fan una encaixada de mans o si senzillament, alcen la cella. Veurem també si se'n van a dinar junts a algun restaurant, si prenen unes galetetes a Zarzuela o si és una visita llampec per cobrir l'expedient. I veurem també, què es diran. Però ja els hi ho mostrem nosaltres.
Per molt que després transcendeixi part de la conversa, serà un paripé. El millor és llegir o imaginar-se com serà aquest diàleg de la mà de la gran Eyre: "Mañana. Zarzuela. “Felipe, has visto cómo me quieren los españoles?””Sí, papá, todos te queremos mucho”. “Tú no, los españoles. Y la prensa me adora”. “Sí, papá”. “Yo creo que podría volver al trono”. “Pero papá…” “Hala, quítate, que esta comedia ya ha durado bastante. Sofiiii”:
Sensacional.