EN Blau no té problemes: quan s'equivoca, ho reconeix. I no passa res. Confessem que, en alguna ocasió no gaire llunyana, hem arribat a considerar que Victoria Federica Marichalar i Borbó, la nebodíssima influencer de Felip i Letícia, havia canviat. Que havia madurat i, per fi, havia trobat el camí correcte, deixant enrere escàndols, numerets, situacions vergonyoses i actitud puerils i consentides que havien ensorrat la seva imatge pública fins a les profunditats de l'abisme més insondable. Il·lusos nosaltres, vam confiar en l'expertise adquirit en el seu paper d'estrelleta virtual i noia-anunci, incorporant al seu comportament l'elegància, saber estar i l'educació més bàsica. Molt bé, doncs esborrin tot això. La noia no té remei. Només fa parèntesis entre els seus rampells d'agressivitat, menfotisme i supèrbia. La cabra tira al monte, i la Vic, al pollastre públic.
23 anys que té la criatura, però tots els vicis i costums impresentables d'una veterana. Ho ha après tot a casa: la seva mare, Elena de Borbó, és un ogre amb la premsa, malgrat el que digui Terelu Campos per interessos que ens importen un rave. Jaime Marichalar tampoc ha estat mai l'alegría de la huerta, més aviat el contrari. I Froilán... mira, ens arriscarem novament i direm que ara resulta que és el "normal" de la saga. Sí, són paraules molt grosses per a algú qui han desterrat per tarambana, però el seu grollerisme públic sembla haver-se diluït amb la calor d'Abu Dhabi. Bé, no cometrem la mateixa errada dues vegades, i deixarem el nostre diagnòstic en quarantena. Cada dia que passa falta un menys per al següent sidral. De moment, parlarem de la joieta Vic.
La royal, amb la seva inseparable Rocío Laffón, no volia perdre's el showroom d'un dels dissenyadors favorits de la jet-set andalusa, Roberto Diz, que ha instal·lat el seu taller a Madrid. Fenomenal, està bé tenir temps lliure i aficions. En arribar a la localització, hi havia premsa. Fotògrafs i reporters. La Marichalar era un trofeu molt llaminer, clar. I siguem clars: ni vols pols, no vagis a l'era. No t'exposis a xarxes socials, no facis portades, no venguis productes i serveis i, sobretot, no siguis la cinquena persona en la línia de successió del tron. No siguis una ni-ni privilegiada. No, no, i no. Però com que de renunciar, ni en somnis, el que toca és apechugar i comportar-te com a una professional, i no com a una macarra. Cosa que, d'altra banda, fa força bé.
Entenem que no li agradi la presència de les càmeres ni les preguntes dels informadors, però mai encarar-se i atacar a una pobra reportera, tapant-li la càmera amb la mà de manera intimidatòria, amb gestos desagradables i paraules poc amables, ni que sigui la reencarnació de sanpitopato. Abans de passar a l'acció, havia fet el paperot tapant-se la cara amb les mans, com si fos Madonna, Rihanna o la Pantoja. Molts han recordat, precisament, el famós fragment de la tonadillera i el seu "no me vais a grabar más". Aquest personatge de la Vic és cada cop més insuportable. La diva que no ha empatat amb ningú. Que torni a l'escola. Li anirà bé.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!