Victoria Federica, imatge i gest que indigna el Rei: "De lo más vulgar, ¿esto qué es?". Trucada de Borbó

Recentment s'ha publicat un llibre imprescindible si volen saber més coses sobre els Borbons i les seves interioritats. Una publicació de la periodista de Vanitatis Sílvia Taulés on se'ns acosta especialment a les vides dels joves de la família, els fills de les infantes Elena i Cristina, i on per exemple hem sabut quina és la relació, sovint tibant, entre Juan Urdangarin i el seu pare Iñaki. Es tracta de Los sobrinos del Rey, editat per Ediciones B, i en ell s'expliquen detalls inèdits i desconeguts dels nebots de Felip, i de retruc, dels nets de Joan Carles, de qui hem sabut ara, llegint les seves pàgines, algun comportament amb tuf a naftalina, donant lliçons de comportament i bones maneres, d'exemplaritat. Manda huevos, que diria aquell, que un tarambana, protagonista d'escàndols i polèmiques de tota mena, vagi fent de iaio exemplar dient què està bé i què no està ben fet.

És especialment sucós el que explica de Victoria Federica. El vers lliure dels Borbons, seguint l'estela del seu germà gran Felipe Juan Froilán de Todos los Antros, que es passa la vida de sarau en sarau, desfilades de modes, festes, iots i a viure la vida. La filla petita de la infanta Elena i Jaime de Marichalar, ara està feta tota una it girl, una dona adulta que no para de publicar imatges amb looks atrevits i agosarats, molt diferents dels modelets fifis de les seves cosines la princesa Elionor i la infanta Sofia. Una Vic, com la coneixen els amics, que pels seus gustos estètics ha tingut sovint la veueta adoctrinadora del seu avi Joan Carles dient-li què feia malament pel que fa a la seva imatge.

S'explica al llibre de Taulés que l'avi Joan Carles sempre ha volgut ficar cullerada, "responsable de la mayor parte de sus gastos y también de sus vidas", i que "la presencia del Rey emérito en la vida de estos jóvenes es definitiva". Definitiva i una mica insistent, amb tot de trucades, especialment, quan ha vist coses que li han grinyolat o directament no li han agradat dels looks de la seva neta. Per exemple, quan l'ha vist amb les celles pintades d'un color cridaner: "Si aparece con las cejas pintadas de rosa, al poco rato recibe una llamada de su abuelo para preguntarle qué era eso. Un abuelo tradicional que no entiende a su nieta en numerosas ocasiones. Lo normal, diríamos, si no fuera porque quien se pintó las cejas de rosa fue Victoria de Marichalar para un ‘evento’ y porque la llamada la realizó el rey Juan Carlos I desde Abu Dabi para advertir a la joven". Es llegeix que al iaio "no le gustaba el camino que estaba tomando y menos que lo hiciera con una imagen totalmente alejada de lo que se espera de una royal".

I una altra cosa que detesta Joan Carles: "Y esa mano, siempre en el bolsillo, se lo habrán dicho en la agencia que la ha contratado como modelo, pero es de lo más vulgar, no es propio de una grande de España"... Joan Carles, que li sembla malament que la seva neta es posi sempre la mà a la butxaca... És clar, ell prefereix posar la mà a la caixa o en cossos d'altres dones que no siguin la seva dona Sofia... Joan Carles, hipocresia en grau màxim. Una Victoria Federica de qui l'autora també revela un curiós objecte que l'acompanyava a tot arreu, de petita, fins que es va fer gran: "Era un calcetín, una prenda que de bebé usaba para dormirse, abrazándolo y acurrucándose con él, y que la acompañó, envejecido y roto, durante toda su infancia. Dejó de ser un bebé, pero cuando tenía sueño, cuando tenía miedo o cuando algo de su alrededor no le gustaba, Victoria se abrazaba a esa prenda. Un calmante, un recuerdo de una lejana infancia feliz que se había ido para siempre”.