Coldplay ha posat punt i final a la sèrie de 4 concerts consecutius a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. La cloenda ha estat atapeïda de VIPS: Leo Messi, Gerard Piqué, els Estopa... Ah, sí. I la Victoria Federica, si és que la podem considerar com a tal. La filla de la infanta Elena no és esportista, ni cantant, ni empresària d'èxit, a ella la fama li va pel cognom, per mal educada i per tenir una barra infinita. Una de les seves grans aficions és la d'anar de sarau en sarau gratis total, una gorrera de manual. Amb aquest pobre currículum el simulacre d'influencer es passeja per places de toros, desfilades, partits de futbol i concerts com si fos la reina del mambo. De reina, això sí, no té absolutament res. De creguda i pueril, tot.
Pueril, sí. Infantiloide. Immadura i ridícula. A mesura que la cort promonàrquica, cortesana i llepa l'eleva als altars, la criatura respon amb actituds lamentables. Ho vam veure a la première del seu espot per a una marca d'ulleres de sol, tot just després d'aterrar procedent de Mèxic al costat del seu pare Jaime Marichalar o a l'exterior de Las Ventas quan anava a veure el rotllet Andrés Roca Rey, per posar tres exemples sense pensar-hi gaire. Però vaja, que és una característica que porta molt de temps entrenant-la, té traça. A la pròpia Barcelona vam assistir a un xou patètic quan arribava del braç del seu ex Jorge Bárcenas i tothom sabia que havien trencat, però no ho reconeixia per no espatllar-li un negoci. Per evitar preguntes van fugir per cames, un quadre. Una escena similar a la que s'ha viscut a la Muntanya Màgica fa unes hores.
Victoria Federica, homenatge amb el noviet català Albert Arenas al concert de Coldplay
Si la Vic és fan o no de la banda britànica ho desconeixem. Fa l'efecte que no, que hi va anar per d'altres motius. I no, no era només el postureig. És que tenia pla. Una cita romàntica amb un altre nòvio de quita y pon. El pilot de motos català Albert Arenas, amb el que fa la goma des de fa mesos. Es foten homenatges en pla Guadiana, ja ens entenem. Ahir tocava, però no volia que es notés. Cosa impossible perquè clar, els fotògrafs, reporters i periodistes que feien guàrdia a l'entrada VIP de l'Estadi no són rucs. Amb seguir la línia de punts hi havia prou: la Borbó arribava amb una amiga i Arenas una estona més tard amb un altre paio fent-li de carabina. Pensar que aquest parell gaudiria de la nit per separat és una teoria tan lícita com absurda. No cola.
El paperot de la royal amagant-se darrera un mur de l'Estadi Olímpic: retratada
La Victoria Federica és la pitjor persona per guardar un secret. No té futur en el camp de l'espionatge ni dels agents secrets, el CNI no la captarà en la seva vida. Tot per coses com l'actitud que demostrava a l'exterior del recinte, totalment delatora: en veure la premsa feia el paperot i s'amagava darrera un mur. Anava traient el nas pensant que ningú la veia. Error. Retratada. La foto d'Europa Press és un quadre marca de la casa. Filla, que t'ha vist tot quisqui. I saps què? Que si no fessis el xou ens importaria un rave. Però no, has de donar la nota. Molt apropiat, d'altra banda.
No ets el melic del món, Victoria. Quan t'ho fiquis al cap t'anirà molt millor.