Victoria Federica ha anat als toros. Poca novetat, l'afició de la filla de infanta Elena per aquesta vergonyant i sàdica tradició és ben coneguda. Madrid celebra la Feria de San Isidro a Las Ventas, i la qüestionada noia anunci ha mogut els fils per assistir-hi de franc, com sempre. En aquesta ocasió ho tenia fàcil, un dels toreros era molt especial per a ella. És un rollete, un xicot, un amic especial: Andrés Roca Rey. El mateix que va destapar el nivell de gorrerisme de la Marichalar, de fet. Va anar-hi a enviar energies al peruà, persignant-se compulsivament i besant una cadena amb medalla d'or amb motius religiosos. No deixava de mirar-lo i d'enviar-li senyals. El paio, pendent d'assassinar el brau i d'evitar la venjança de l'animal, segur que la veia perfectament: el vestit taronja bombona de butà era visible des de l'Estació Espacial Internacional. Discreta.
Discreta però amb el xou incorporat, clar. Un espectacle que va tenir lloc abans que la Vic ocupés la seva localitat. La jove intentava accedir al control d'entrada envoltada de reporteres que la fregien a preguntes. O més aviat a massatgets del tipus "qué guapa, qué guapa". No la deixaven en pau, això és veritat. La resposta, però, era igual o menor a zero. Amb un matís important: va començar a patir angoixa. Una de naturalesa estranya, no deixava de somriure mentre girava sobre ella mateixa, buscant algú que l'ajudés a avançar i desempallegar-se dels periodistes. A veure, que tenint en compte els seus antecedents (també el de la seva mestra i mare Elena), que no insultés ningú ja és un pas de gegant. Deu ser que, com que ara va de model i tal, s'ha de contenir les ganes de brega.
La Vic, una "superestrella" gens professional, no dona la talla
Victoria va de superestrella per la vida, però malauradament per a ella no té traça, ni fusta, ni carisma. Només té un cognom molt pompós, un avi protector amb una reputació espantosa i un tiet rei que no la vol a menys d'un quilòmetre de casa seva. De fet, si fos per Felip VI i Letícia, acompanyaria Froilán a Abu Dhabi demà mateix. Les celebrities, les de veritat, són autèntiques professionals: saben com comportar-se en públic, com tractar els fans i, sobretot, com donar peixet a la premsa sense que interfereixin gaire en les seves rutines. La Vic no compleix cap d'aquests requisits, no és bona perquè mai no ha destacat a pencant, ni preparant-se, ni res. Diran que no ve al cas, però recordin el paperot oferint el seu primer discurs durant un acte benèfic: fins i tot Ana Rosa li va recomanar que ho deixés córrer, que feia el ridícul. Tú sí que (no) vales.
La frase patètica de Victoria Federica, defineix perfectament la seva vida
El cas és que veure a Victoria a l'exterior de la plaça va ser patètic, especialment per la frase que va deixar anar mentre era interrogada i saludada per fans octogenaris: "¿Qué hago?" L'oració és pueril i penosa, però molt pitjor la veu de germaneta de la caritat amb la que pronunciava les dues paraules que defineixen perfectament la seva vida. Podria afegir un "demonios" i encara seria més encertada, la veritat. En tot cas, imbuïts d'un sentiment de solidaritat i de servei públic, li respondrem educadament des d'EN Blau: Noia, doncs entrar a la plaça i au. No li donis més voltes. Ja que no tens la mínima educació de respondre als teus aduladors, només et queda aquesta opció.
La Vic no és Beyoncé, ni Shakira ni Rihanna. No ho serà mai, com tampoc serà reina. Quan abans ho entengui, millor.