El primer amor de la princesa Elionor, hereva al tron d'Espanya, sembla haver deixat empremta, però no en tots els membres de la seva família. Durant la seva estada en un exclusiu internat a Gal·les, Elionor va conèixer Gabriel Giacomelli, un jove amb arrels brasileres i nord-americanes que va capturar el seu cor. Encara que la seva relació formal va acabar després de la marxa de Gabriel a Nova York, la connexió entre ambdós no s'ha perdut. En més d'una ocasió, Elionor ha aprofitat les seves vacances per visitar el jove, deixant oberta la possibilitat d'un retrobament més proper.
Tanmateix, aquest vincle no és del grat de tots. La reina Sofia, àvia de Elionor, ha expressat la seva desaprovació taxativa respecte a aquesta relació. Segons han lliscat cronistes especialitzats a la casa reial com Pilar Eyre, Sofia considera que Gabriel no compleix els requisits que, segons la seva opinió, hauria de reunir una parella per a la futura reina d'Espanya.
La reina Sofia no veu amb bons ulls la relació propera entre Elionor i Gabriel
La reina emèrita, marcada per una educació estrictament monàrquica i catòlica, sosté una visió tradicional del paper de la corona. Per a Sofia, les relacions sentimentals dels membres de la família reial han d'estar alineades amb els interessos de la institució. En aquest sentit, Gabriel, un jove aliè a la noblesa i sense cap vincle amb cases reials europees, no encaixa en l'ideal que ella considera adequat per a Elionor.
Les preocupacions de Sofia van més enllà dels antecedents familiars de Gabriel. La seva doble nacionalitat i la seva llunyania dels costums i valors associats a la monarquia espanyola reforcen la seva percepció que una relació més formal podria ser contraproduent per a la imatge de la princesa. En una conversa privada amb Elionor, Sofia li hauria aconsellat mantenir Gabriel com un amic proper, però evitar portar aquesta relació a un plànol que comprometi el seu futur com a reina.
La reina Letícia, contra les objeccions de la reina Sofia, dona llum verda a la relació
En contrast, la reina Letícia, mare d'Elionor, adopta un enfocament completament diferent. Letícia, que va trencar motllos al casar-se amb Felip VI sent una plebea i divorciada, entén de primera mà les crítiques que poden sorgir en desafiar les tradicions. Per això, no sembla disposada a pressionar la seva filla perquè renunciï als seus sentiments. Segons el seu entorn, Letícia confia que Elionor ha de prendre les seves pròpies decisions, prioritzant la seva felicitat personal sobre les expectatives de la institució.
Aquest desacord generacional reflecteix les tensions latents dins de la família reial respecte a la forma en què la monarquia s'ha d'adaptar als nous temps. Per a Sofia, la corona s'ha de protegir a través d'aliances tradicionals, com ho va ser el seu matrimoni amb Joan Carles I. Per a Letícia, en canvi, els valors moderns i el benestar emocional de la seva filla són més importants que les expectatives dinàstiques. Al cap i a la fi, ajuntar-se amb algú de sang blava, tal com ha demostrat el matrimoni de Sofia, no és garantia de res. Pot ser fins i tot més humiliant.