Letizia s'ha mantingut fidel al seu paper de reina. No obstant això, no sempre pot contenir-se. Com qualsevol altra persona, abans que monarca, la dona de Felip VI és dona i mare. Lluny d'aquesta barrera tan freda que la separa de la ciutadania, un problema que intenta solucionar, la mare de Leonor i Sofia també té els seus somnis, els seus gustos, les seves preocupacions o les seves pors. En més d'una ocasió s'ha declarat amant de la cultura. Acudeix amb regularitat al teatre, al cinema o a l'òpera. També gaudeix veient exposicions, i com s'ha pogut veure en alguna de les seves aparicions des de Zarzuela, el seu despatx és atapeït de llibres. Com a bona periodista, un ofici que va abandonar però sempre porta a la sang, li agrada estar sempre informat. Per les nits sempre intenta buscar una estona per submergir-se en la lectura i traslladar-se a un altre món.
Ara mateix la seva lectura favorita és 'Les filles de la criada' de la seva íntima amiga Sonsoles Ónega. Ja se l'ha acabat i justifica d'aquesta forma el premi Planeta que ha rebut. Per a ella es mereix aquest reconeixement i molts més. Encara que la periodista s'ha enfrontat a les crítiques ferotges de molts mitjans de comunicació i lectors que creuen que el premi és totalment immerescut, casualment l'ha rebut una persona que fa un any que treballa en el grup de comunicació.
'El País' va publicar divendres passat al seu suplement cultural una ferotge crítica a la nova història de Sonsoles Ónega. "Les aberracions narratives són contínues. Les inconseqüències també. Les cabrioles capritxoses se succeeixen fins a extrems delirants", resa la crítica. "L'efecte que deixa aquest últim Premi Planeta és desolador: sembla un acte de transgressió cultural intrasistémico. Meravella la capacitat de Las filles de la criada per desescalar cap a baix i sense límit al subsol de la novel·la", escriu Jordi Gracia.
"Mentre llegia enfonsat en la misèria i a la gandula em preguntava si algun dels membres del jurat va fer el sacrifici de llegir-se aquestes 400 pàgines. Rosa Regàs o Carmen Posadas no van sentir una vergonya còsmica? Què va veure el fi lector Pere Gimferrer que hagi empès el seu vot favorable? A José Manuel Blecua no se li han emportat todísimos els dimonis acadèmics i no acadèmics? Quin és el límit a partir del qual el lector d'un jurat es cloroformitza o s'anestesia de tal manera que renuncia a ser qui és?", diu l'autor de la crítica.
"La sensació de ridícul és sufocant. Per la trama, per l'estil, per la hipocresia, per la ranciesa, per la simplicitat, per l'arbitrarietat, per l'absoluta fotesa d'un fulletó sense categoria si més no de fulletó", sentència abans d'afegir: "A algú se li n'ha anat la pinça per arribar a premiar una redacció escolar de torbadora tosquedat".
Letizia ajuda Sonsoles Ónega i defensa el seu premi
Per frenar aquest odi desmesurat, Letizia va sorprendre la seva amiga amb la seva aparició en la firma de llibre del cap de setmana passat. Amb absolut secretisme, la reina es va presentar allà per a sorpresa de tots els presents. Es va evitar qualsevol enrenou perquè Sonsoles no s'adonés de la seva presència. Quan li va tocar a ella va aparèixer per sorpresa i la periodista va acabar embolicada en llàgrimes. Sonsoles li va dedicar el llibre i es van fondre en una càlida abraçada.
A la firma del llibre només va acudir Letizia com a amiga íntima, Felipe va quedar arraconat. Una vegada més es demostra que ni el rei no té contacte amb les amigues de la reina, ni viceversa, són de mons totalment oposats.