La fortuna del rei emèrit Joan Carles I ha estat un tema de debat i especulació durant anys. Segons estimacions de mitjans internacionals com Forbes o el New York Times, la seva riquesa oscil·la entre 1.800 i 2.000 milions d'euros, encara que la periodista Pilar Eyre assegura que aquesta xifra és només la punta de l'iceberg. Segons les seves fonts, la veritable suma podria ser incalculable, repartit en comptes ocults i paradisos fiscals. A més, part d'aquests fons estan suposadament gestionats a través de fundacions, el que dificultaria rastrejar el seu origen i destí.
Eyre, en un dels vídeos del seu canal de YouTube, detalla com Joan Carles, amb l'ocultació de Zarzuela, operava per augmentar aquesta fortuna, cobrant per serveis que haurien de ser estrictament protocol·laris. Tot va començar el 1970, quan amics del llavors príncep Joan Carles van inaugurar un club i el van convidar a participar. Segons la periodista, va acceptar amb la condició de rebre un "regalito para el papi", una quantitat en metàl·lic que, en aquell moment, va ser ben rebuda per la seva delicada situació financera. Aquest acte va marcar l'inici d'un modus operandi que evolucionaria amb els anys.
Joan Carles I aprofitava qualsevol situació per treure diners
El 1973, durant la crisi petroliera, el rei va utilitzar els seus contactes amb prínceps àrabs per assegurar el subministrament de petroli a Espanya. Tanmateix, aquest favor no va ser gratuït. Segons Eyre, Joan Carles I va cobrar comissions per barril de petroli, un detall que va passar desapercebut en aquell moment a causa de la urgència de garantir el proveïment energètic.
Ja coronat com a rei, el 1977, Joan Carles va recórrer als seus contactes internacionals per finançar el Govern d'Adolfo Suárez. Va enviar cartes al Xa de l'Iran, així com a líders de països com Oman, el Marroc i Dubai, sol·licitant diners per a "mantenir la democràcia i evitar un règim comunista". Es diu que el Xa va lliurar 10 milions de dòlars sense fer preguntes, la qual cosa va animar el rei a repetir l'estratègia amb altres països. Curiosament, aquestes donacions no figuren en les llistes oficials de finançament del partit de Suárez.
Casa Reial silencia un cas d'estafa, espoli i falsificació de documents que implica el rei Joan Carles I
Un altre episodi polèmic és l'herència de Manfred de Borbó, un aristòcrata suposadament llunyà parent de la família reial espanyola. Encara que mai no va tenir relació amb els Borbons, el seu testament va acabar beneficiant la germana de Joan Carles, Margarita de Borbó, que va rebre valuoses obres d'art. Tanmateix, aquesta herència va ser impugnada pel nebot de Manfred, que va acusar la família reial d'estafa, espoli i falsificació de documents.
Encara que aquests detalls van sortir a la llum gràcies a denúncies, molts dels intents per publicar-los van ser bloquejats mitjançant trucades intimidatòries als mitjans de comunicació per part de la casa reial.