La reina Sofia, mare de Felip VI, ha deixat clar que no seguirà la tradició dinàstica que marca el destí final dels grans monarques espanyols. Segons les seves instruccions, no serà enterrada al Panteó dels Reis d'El Escorial, trencant així amb un costum centenari de la Casa Reial.
Durant dècades, Sofia de Grècia va ser un pilar silenciós de la monarquia: sempre en silenci al costat de Joan Carles I, sacrificant la seva vida personal en nom de la institució i empassant-se una infinitat d'humiliacions. Una vida de lliurament que ha tingut moments molt durs en els últims anys. El deteriorament del seu cercle més íntim, la mort del seu germà Constantí i la malaltia de la seva germana Irene, l'han portat a una profunda reflexió sobre la seva existència, el seu llegat i la seva mort.
L'última voluntat de la reina Sofia demana allunyar-se de Joan Carles I
En aquest sentit, en lloc d'un mausoleu de marbre entre reis i reines, Sofia ha elegit una mica molt més íntim i personal: desitja ser incinerada i que les seves cendres siguin escampades a les aigües del mar Egeu. Aquesta decisió és una tornada simbòlica a les seves arrels gregues, una reafirmació de la seva identitat que, malgrat dècades a Espanya, mai no va deixar de ser una part essencial d'ella. A més, no vol, per cap motiu, passar l'eternitat al costat de Joan Carles I.
L'emèrit, per la seva part, malgrat l'escàndol i l'exili, encara aspira a ser enterrat a l'Escorial, somiant amb un adeu que reforci la seva imatge de gran monarca. Vol un funeral d'estat a l'altura del qual va tenir Isabel II d'Anglaterra.
Sofia no vol estridències, una cosa íntima i discreta, com el seu regnat
En canvi, Sofia rebutja qualsevol intent de grandesa pòstuma. No desitja espectacles, ni homenatges d'Estat, ni reposar sota una llosa d'or i pedra. La seva última voluntat és senzilla, íntima i profundament coherent amb la humilitat que ha caracteritzat la seva vida pública. Davant els protocols i als símbols de poder, ella tria el record discret lluny de la persona que l'ha humiliat constantment al llarg dels anys i sense contemplacions.