Quan Felip es va enamorar de Letícia i Juan Carlos es va assabentar, es va posar en contacte amb les seves persones de confiança perquè remoguessin cel i terra i esbrinessin absolutament tot sobre aquesta dona. Ja no li va atreure la idea que fos una altra plebea, molt menys que estigués divorciada del seu professor d'institut, i tampoc que fos periodista. L'únic que la salvava era que almenys era espanyola, d'Astúries, concretament. Tanmateix, tenia molts episodis foscos per tapar. Si sortissin a la llum pública arruïnaria a la corona. Felip VI es va encarregar de tapar alguns d'ells que li va confessar la mateixa Letícia a un acte de sinceritat, com els seus suposats avortaments.

Jaime Peñafiel és l'enemic de Casa Reial més gran, especialment de l'actual, perquè defensa per tots els mitjans el regnat de Juan Carlos. A tots els seus articles posa Letizia com la dolenta dolentíssima de la pel·lícula. Recentment ha estrenat nou llibre que explica amb la participació de Jaime del Burgo i ha posat de nou en perill la reina. El 21 de novembre va publicar 'Letizia i a mi', on el veterà cronista fa el que ell considera "una obligada aportació perquè es conegui la veritat sobre la vida d'una dona l'existència de la qual és diferent a la dels altres espanyols, només per la seva condició de consort de Felip VI."

Letícia mallorca

Jaime Peñafiel ataca Letícia amb el testimoni de Jaime del Burgo

Una de les persones protagonistes d'aquest llibre és Jaime del Burgo, ex de Telma Ortiz, germana de la reina, qui també va intentar conquerir-la a ella, però sense sort. Va ser testimoni del casament dels reis. En els últims mesos ha mantingut "converses telefòniques" i ha "intercanviat correspondència" per mail amb Jaime Peñafiel, "fent-ho coneixedor de fets rellevants" de la seva vida privada.

Jaime del Burgo i Telma Ortiz

Jaime del Burgo va intentar parar l'abdicació de Joan Carles I orquestrada per Letícia. "Dies abans que el rei abdiqués, vaig intentar evitar la cerimònia mitjançant una conversa que vaig mantenir amb el cap de la Casa. La informació que li vaig transmetre sé que mai no va arribar a orelles de l'interessat; al contrari, va ser utilitzada per propiciar la seva renúncia. Potser algun dia em plantegi fer una tesi doctoral en dret sobre el vici en el consentiment i aquella abdicació històrica. 'Comporta't', em vaig dir a mi mateix. Davant la injustícia? Convertir-me en un Sancho golafre i pervers? Mai! Les guerres intestines en una família són una cosa, però rabejar-se amb un ancià indefens és una altra. Desterrat a morir a terra de moros? Per què? Morir lluny de casa és del pitjor que a un pugui passar-li".

"El dia que el CNI va desvalisar la meva casa de Genthod, als afores de Ginebra, en el número 9 de la rue de Village, buscant el que sempre va estar i segueix custodiat en una caixa forta d'una institució financera amb l'ordre expressa de ser lliurat al defensor de la meva memòria en cas de mort accidental o prematura, aquell dia, dic, també em vaig comportar en vista de tota la meva intimitat vilipendiada", continua.