Als seus 86 anys, el monarca emèrit Joan Carles I enfronta diversos desafiaments de salut que l'han portat a sotmetre's a tractaments de medicina regenerativa. Una situació que, inevitablement, el té pensant sovint en la seva mort. Sobretot referent al que vindrà després: el seu funeral i el seu enterrament.

Els desitjos de Joan Carles I en aquest aspecte passen per un acte d'Estat similar al qual es va atorgar a la reina Isabel II. Tanmateix, aquests anhels semblen cada vegada més difícils de realitzar. En haver deixat de ser una figura activa, se li oferiran honors militars, però això es farà sota la designació de Príncep d'Astúries, ja que ja no és tractat com a rei després de la seva abdicació. La magnitud de l'esdeveniment depèn del que decideixi el Govern, encara que es preveu que la família reial prefereixi una cerimònia més íntima, centrada en el seu cercle proper i recordant el cas de Constantí de Grècia, que va tenir un enterrament més reservat.

Juan Carlos tuppers Semana
Juan Carlos tuppers Semana

Joan Carles I vol ser enterrat al Escorial, però no queda espai

Un dels aspectes més debatuts és el lloc de la seva inhumació. Joan Carles ha expressat el seu desig de ser enterrat al Panteó dels Reis del Monestir d'El Escorial. I així ho volen també les seves filles, les infantes Elena i Cristina. Tanmateix, aquesta sol·licitud es complica a causa que el panteó és complet. Elena i Cristina han proposat una ampliació, però aquesta opció no es contempla.

En aquest context, Marina Fernández, directora de Comunicació del Grup Escola Internacional de Protocol, ha presentat dues alternatives viables per al lloc d'enterrament de Joan Carles I. La primera opció és la Catedral de La Almudena, un emblemàtic punt a Madrid que podria servir com un lloc de comiat conforme al seu estatus, on la família i el públic podrien retre homenatge a la seva vida.

l'abocador d'escòria
El Escorial

La segona alternativa consisteix a habilitar un espai específic dins del Palau Reial. Aquesta opció no només facilitaria un descans digne, sinó que també mantindria una connexió simbòlica amb la història de la monarquia espanyola.