El futur enterrament de Joan Carles I genera un intens debat, marcat per la seva complexa situació personal i el simbolisme de la seva figura històrica. Als 87 anys, l'exmonarca s'enfronta a problemes de salut, a més de les conseqüències de la seva vida en l'exili. La seva principal preocupació, segons fonts properes, és preservar una imatge digna, evitant que es difonguin imatges d'ell en una cadira de rodes, el que considera una humiliació.
El desig de Joan Carles I de tenir un funeral d'Estat a l'altura de figures com la reina Isabel II sembla complicat. La seva sortida de la vida activa de la família reial i la seva abdicació limiten les possibilitats que rebi els honors d'un monarca regnant. En aquest context, el seu comiat podria ser més sobri, similar a la cerimònia del seu cunyat, Constantí de Grècia, marcada per la discreció i la intimitat.
Joan Carles I vol ser enterrat a El Escorial
Segons el protocol, l'exmonarca serà homenatjat amb honors militars, encara que sota el títol de Príncep d'Astúries, reflex de la seva posició després de l'abdicació. Aquesta designació planteja dubtes sobre la magnitud de l'esdeveniment, ja que el Govern decidirà la categoria oficial de la cerimònia. No obstant això, la família reial sembla inclinar-se per un acte més íntim, reservat per als seus éssers estimats, encara que els honors militars seran inevitables atesa la seva trajectòria.
Un dels dilemes més grans és el lloc on serà inhumat. Encara que Joan Carles I desitja ser enterrat al panteó dels Borbons del Monestir d'El Escorial, aquest es troba complet, la qual cosa complica la seva petició. A més, la reina Sofia ha expressat la seva voluntat de no ser enterrada en l'esmentat lloc, generant encara més incertesa sobre la destinació final d'ambdós exmonarques.
Amb El Escorial ple, aquestes són les altres dues opcions que s'estudien per enterrar l'emèrit
Entre les possibles solucions s'ha parlat d'ampliar el panteó, encara que aquesta opció no sembla ser prioritària. Segons Marina Fernández, experta en protocol, Zarzuela estudia dues alternatives viables. La primera és la Catedral de La Almudena, en ple centre de Madrid, un lloc significatiu i carregat d'història, on podrien retre's els honors corresponents a un exrei.
La segona opció proposa d'habilitar un espai específic al Palau Reial, el que representaria una elecció simbòlica que connectaria la memòria de Joan Carles I amb el llegat de la monarquia espanyola. Aquesta alternativa destacaria el seu paper com a figura clau de la transició democràtica, sense allunyar-lo del nucli històric i polític del país.