La relació entre Felipe i Letizia ha estat tema de discussió en nombroses ocasions. A finals de 2012, molts mitjans de comunicació anticipaven que els actuals reis d'Espanya anunciarien el seu divorci. En aquell moment, la monarquia enfrontava una gran crisi d'imatge, en part a causa de les controvertides activitats de Joan Carles I i l'explosió del cas Nóos, la qual cosa molts van pensar que generava conflictes en el matrimoni de Felipe i Letizia. Tanmateix, el veritable origen dels problemes no residia en les tensions de la corona, sinó en qüestions personals.
Jaime del Burgo, advocat proper a la família, va trencar el silenci i va aportar detalls que van il·luminar aspectes desconeguts d'aquesta història. Segons ell, Letizia va mantenir una relació extramarital amb ell durant diversos anys, una situació que es va fer pública el 2012. Aquesta revelació va intensificar l'interès dels mitjans i la percepció d'un possible distanciament en la parella real.
La periodista Maica Vasco va oferir la seva versió, fent un gir inesperat a la narrativa. Segons Basc, la relació de Felipe i Letizia va ser una farsa des de l'inici. Els dos es van conèixer en un sopar organitzat a Madrid per Pedro Erquicia, una trobada que aparentment no va ser casual. D'acord amb la periodista, el llavors príncep Felip hauria orquestrat la reunió, sol·licitant a l'agència de Javier Hidalgo la presència de "noies guapes de la televisió", segons explica Isidre Cunill. Així, Letizia va arribar al sopar amb una invitació orquestrada, i Felipe li hauria ofert un ambiciós pacte: casar-se amb ell, donar-li descendència i complir els seus deures institucionals, a canvi d'obtenir l'estatus de reina i els beneficis econòmics i privilegis que això comporta.
Les condicions que Felipe va posar a Letizia en cas de divorci
Letizia va acceptar la proposta sense objeccions, i el matrimoni, segons Vasco, no requeria intimitat ni afecte real entre ells. Cada un podria portar la seva vida personal de manera discreta, allunyats del focus mediàtic. L'única condició era mantenir aquesta vida paral·lela fora de l'ull públic i evitar que els tercers en les seves vides parlessin d'aquestes relacions, tal com ho va fer Jaime del Burgo, la relació del qual amb Letizia hauria estat consensuada entre tots els involucrats, per això no es considera una infidelitat tradicional.
Per protegir-se en cas d'un eventual divorci, Felipe va imposar a Letizia certes condicions, plasmades en un contracte matrimonial. En cas de separació, Letizia rebria una compensació econòmica vitalícia i mantindria un alt nivell de vida, amb propietats en diferents llocs i personal de servei disponible permanentment. Tanmateix, un dels termes més delicats del contracte establia que Letizia perdria la custòdia de les seves filles, Leonor i Sofia, en cas de divorci. Leonor, com a futura reina, i Sofia, com a infanta, romandrien en Zarzuela, sota la custòdia de Felipe i al servei de la corona.