Milers de catalans i catalanes pateixen la mateixa xacra cada dia: Rodalies. Els trens de RENFE que cobreixen els trajectes entre localitats del país són una font inesgotable de calamitats, de deixadesa, de cabreig sense solució. Espanya passa olímpicament dels usuaris d'aquest transport, i per què no dir-ho, de Catalunya sencera. Retards, aglomeracions, vagons en estat lamentable... una autèntica odissea que, malgrat que sigui recurrent, segueix tocant allò que no sona al personal.
Quina alternativa tenen els patidors d'aquest servei deficient i lamentable? Ben poques. De fet, sembla que només una: cantar-li la canya a la companyia, més aviat com a mètode d'alleujament dels dimonis interiors que com a mecanisme que activi, d'una vegada per totes, alguna solució. Sí, sembla un brindis al sol, però si ens treuen el dret a queixar-nos, 'apaga y vámonos'. En això som tossuts, i si pensen que callarem, han begut oli.
Aquesta tarda hem pogut llegir la indignació d'una coneguda periodista catalana de la cadena SER i que actualment forma també part de True Crime, la productora del premiat i celebrat Carles Porta, conductor del 'Crims'. És Anna Punsí, que per circumstàncies personals és una usuària habitual d'aquesta tortura ferroviària. Segur que les ha vistes de tots els colors, però el que li ha passat aquesta tarda a l'interior d'un dels combois ha activat el seu enuig. Un de mesurat, sense fer massa escàndol, però tan contundent que hauria de fer caure la cara de vergonya, per enèsima vegada, als responsables de Rodalies i de RENFE. L'escena? Un tren ple de gom a gom (en temps de pandèmia, i tal) en el que ha hagut de seure a terra. Com si fos un sac de patates o una motxilla, vaja, que és precisament la seva companya de trajecte. Si no tenia motius per emprenyar-se, a més a més, hi ha un detall que encara resulta més lacerant: "Pagar 11,25€". N'està tipa, i amb raó.
La queixa de l'Anna ha provocat un allau de solidaritat a les xarxes socials, i un munt de respostes explicant les situacions demencials que viu la pràctica totalitat dels valents que han d'agafar aquest mitjà de transport cada dia. Espanya i la seva companyia de trens queden ensorrades. Potser no canviï res i tot seguirà igual, però la vergonya queda per escrit. Per sempre més.
Recorden aquell lema de RENFE de 'Papá, ven en tren'? Doncs ni papa, ni mama, ni tren. Amb Rodalies surt més a compte anar xino-xano caminant. Arribaràs a la mateixa hora i sortirà molt més barat. Quin espant.
----
RENFE ha volgut oferir la seva versió dels fets. "Demanem disculpes si en algun moment s’ha produït saturació a un tren Regional. Aquest tren circulava amb doble composició com habitualment fan els serveis Regionals divendres a la tarda de sortida de Barcelona i diumenge en sentit contrari. Actualment disposen pràcticament del global d’oferta prèvia a la pandèmia a Rodalies de Catalunya i la demanda es situa en un 70-75% de la prèvia a la pandèmia. Respecte a les dades de retard, especificar que la puntualitat del servei es situa al voltant del 92% (un tren amb més de 3 minuts ja el considerem impuntual). Els preus els marca el titular del servei. Aquest tren era un 449 q està en servei des de aproximadament 2009-2010".