La historia d’aquest dos bessons prematurs va tenir lloc a Stevenage, Anglaterra. Austin i Ava Jayson van néixer després de només 27 setmanes de gestació -13 setmanes abans del previst- la qual cosa va suposar greus problemes perquè la seva benvinguda al món fos possible.
Tot i estar setmanes a la incubadora a causa d’importants dificultats respiratòries, el nivell d’oxigen en sang de les criatures no arribava als mínims i l’equip mèdic de l’hospital va arribar a témer per la vida dels dos nadons. Ava va néixer amb menys d’un quilogram de pes, mentre que el seu germà amb prou feina el superava.
Va ser doncs quan la seva mare, Krystina Jayson, va proposar als metges que posessin els dos germans junts a la mateixa incubadora. I així va ser.
Des d’aquell moment, tots dos es van començar a abraçar i els problemes respiratoris van disminuir progressivament. “Va ser un miracle i realment meravellós veure com milloraven”, va declarar la mare al diari anglès Daily Mail. Malgrat que no existeix cap evidència científica que expliqui la millora dels nadons, sí que hi ha una teoria anomenada “abraçada rescat”, que defensa que la freqüència cardíaca entre germans prematurs millora quan s’abracen de manera perllongada.
Aquest no és el primer cas conegut. Un dels més recordats va ser l’any 1995 quan les germanes Brielle i Kyrie Jackson van néixer amb 12 setmanes d’antelació, salvant-se l’una a l’altra amb una llarga abraçada.
Més endavant, Ava va patir una parada cardíaca a causa d’una afecció de microcardiopatia dilatada que se li va diagnosticar posteriorment. Tot i això, la petita es troba en correcte estat a dia d’avui. La mare destaca que el vincle entre els dos germans sempre ha estat “la millor medicina”.