Quim Monzó, geni de les lletres, un dels escriptors més importants en literatura catalana, té dues grans passions: la bona teca i la llengua catalana. De la segona ho acrediten els seus llibres i escrits. De la primera, ell mateix informa sovint de les delícies que hom pot trobar en segons quins restaurants de Barcelona. Sovint, a les xarxes socials, conflueixen totes dues coses. Fa unes setmanes, en una conversa amb Jordi Basté, va parlar d'un dels seus restaurants de capçalera, un restaurant xinès. Pensar en ells li va generar una reflexió sobre la llengua, i sobre el que fan alguns catalans, que és perquè tots hi rumiem i hi posem remei: "Hi ha dos fills, o dos nets, que eren petits, quan vaig començar a anar-hi no aixecaven dos pams de terra. De vegades, quan jo sortia a fer un piti, sortien com per buscar conversa. Bé, aquests nois ja han passat per l'escola i parlen un català excel·lent... Doncs evidentment, cap puto català d'aquests que hi va, se'ls hi adreça en català, perquè és clar, 'com que veuen que són xinesos'... Saps aquest racisme català? Com que tenen trets facials que consideren orientals... 'no siguem violents i li parlem en català'", deia, imaginant què deuen pensar els nois del restaurant: "Deuen pensar: 'I llavors, per què collons he estudiat aquesta llengua?'".
Monzó també es fixa sovint en els cartells, anuncis o cartes dels restaurants i en què hi posen en català. Sovint, de manera hilarant, posa l'accent en algunes frases o noms en els quals s'hi ha fixat:
Recentment, l'escriptor ha rebut una trucada comercial per part d'una operadora telefònica. La seva sorpresa (i fins i tot raresa) va ser que es van adreçar a ell en català, punt feble que el duu a dir que sí a tot, després que li hagin fet "la gara-gara parlant-me en català":
En Quim s'emociona si li volen vendre el peix, o un canvi de companyia telefònica, en català. O si veu un menú d'un restaurant en català... Però de vegades hi ha qui en fa un gra massa i es passa de frenada. Perquè una cosa és catalanitzar els noms dels plats i l'altra, traduir pel broc gros sense revisar-ho mínimament. I això és el que ha vist a la carta d'un restaurant: hi havia 'amanida de la casa', 'cargols' o 'amanida verda'. Però al costat d'aquests plats, un altre. Un plat típic de Madrid. Uns callos, que alguns anomenen aquí tripes, tot i que no s'acostumen a traduir. Però que grinyola de mala manera i fa mal als ulls veure-ho com a calls. El millor? La sorna habitual de Monzó: "Per un preu tan baix, te'ls deuen servir sense sinagogues", diu en referència als calls jueus:
La xarxa ha al·lucinat... i s'hi ha abonat: