L'era digital ha acabat amb un tipus de comunicació tradicional: l'epistolar. Les cartes manuscrites han quedat arraconades per whatsapps, tuits, correus electrònics i mems. Però tranquils, sempre hi ha algú a la resistència. Algú de molt desfasat, sí, però en queden. Com el ciutadà mallorquí que li ha adreçat una missiva al diputat basc d'EH Bildu, Jon Iñárritu, i que l'ha arribat al Congrés dels Diputats. Bé, rectificació: potser que en Jon no ho sabia, però ara és Jan. Jan Iñarruti. Sobretot en el món fatxa.
Comienza el curso político...
— Jon Inarritu (@JonInarritu) September 8, 2020
Recibir una carta dirigida a “Jan Iñarruti” no aguraba nada bueno. 😅
Pura literatura con recortes de periódicos comentados. 🤦🏻♂️ pic.twitter.com/VVcw3ZwXFh
L'escrit és demencial. De cada tres paraules, quatre són insults i la resta, propaganda ultra i monàrquica casposa. Diu coses com "que un petulante se pregunte 'para qué sirve la monarquía', es que eres más tonto que un catalán". Continua amb una llauna lisèrgica sobre les virtuts del Cap d'Estat borbònic o la grandesa d'Espanya, admirada (!!!) arreu del món, esquitxada amb lladrucs de l'estil "cabrón terrorista amigo de Otegui", "fill de puta", "bruto, os sacamos de las cuevas" i similars. Per si de cas Pablo Iglesias llegeix la carta, li dedica un "hijo de terrorista", "borracho, drogadicto, hijo de putero", cosa que també repeteix en fotografies retallades dels diaris I el punt final: "agur, capullo de los cojones". Mel fatxa.
La carta, plena de faltes d'ortografia, de respecte i de qualsevol vestigi de decència, ha "alegrat" el dia a Jan. O a Jon. O a Jin. Arrenca el curs polític, com deia l'Iñárritu. Doncs aquest alumne va a setembre sense remissió. I amb tres mascaretes, que contagia.