Al barri hi ha de tot. Recorden el lema? És de fa molts anys, sí. El pas del temps potser que ha fet canviar una mica el seu significat. Les grans superfícies, multinacionals i marques conegudíssimes van provocar la desaparició d'una bona part del petit comerç, precisament el que volia afavorir la famosa frase publicitària. Les crisis econòmiques, l'increment dels preus de lloguer, la pandèmia... tot això tampoc ha jugat a favor de mantenir intacte aquest teixit comercial. Mentre aquestes botigues anaven desapareixent del mapa vam assistir a l'eclosió de diferents fenòmens que lels substituirien: un d'ells, i que mai no defalleix, són els supermercats. Qui no té una, dues o cinc d'aquestes tendes de conveniència al seu voltant? Fins i tot obertes 24 hores. Estan per tot arreu, sobretot a les capitals i localitats més poblades.

La majoria d'aquests comerços estan regentats per persones estrangeres que viuen a Catalunya. Han passat diferents comunitats: primer els xinesos, després sud-americans, i des de fa anys gent arribada de països com Pakistan, per exemple. Amb aquests últims s'han multiplicat de forma més que notable. I és clar, tenen veritables problemes per posar el nom al súper. La imaginació sembla infinita però també s'esgota. És això o, molt probablement, que el seu domini de l'idioma faci que passin per alt alguns detalls quan encarreguen el cartell que penjarà del seu negoci. És el que demostra una fotografia molt curiosa del crític de cinema Toni Vall: una troballa realment sorprenent, perquè tot i no haver-se deixat la pell pensant un nom potent, el resultat és de traca.

 Toni Vall a l'exposició sobre Bocaccio que es pot veure al Palau Robert/ACN

El crític de cinema i barceloní contumaç Toni Vall / ACN

En Toni no s'ha pogut estar en passar per davant d'un d'aquests establiments a la Via Laietana de Barcelona, perquè tot i que no ho semblés, la cosa era de premi i dels grossos. A primera vista, el que diem: no havien suat gaire i l'havien batejat com "Supermercat Supermercat". Així, perfecte. Per què esforçar-se si, al cap i a la fi, hi ha set-centes botigues exactament iguals en un radi de 500 metres? Doncs no, homes de poca fe (entre els s'inclou aquell que signa aquest l'article): ves a saber si perquè les lletres eren massa grosses, si perquè es van oblidar un caracter o perquè l'amo del súper és un amant dels felins, però el cartell que llueix a l'entrada diu "Supermrcat". O és cosí del Senyor Gat de Pilar Rahola, o algú l'ha espifiada. Vall, amb la seva ironia, escriu això al respecte: "Bah! És igual, ningú notarà res!”

El descobriment espaterrant del periodista i professor universitari de la UAB ha causat sensació entre els seus seguidors i els internautes que, per una raó o una altra, han vist la seva instantània. Alguns han analitzat a fons la imatge i han trobat més motius hilarants: un altre cartell que a l'interior anuncia un passadís de "Cervantes", que no sabem exactament quin tipus de productes aglutina, o la meravellosa cara del propietari o empleat en descobrir el fotògraf retratant la seva botiga, que ara és una mica més famosa. D'altres han afegit més exemples d'aquests problemes lingüístics en establiments i edificis diversos. Tothom està d'acord és que la troballa els ha fet el matí més entretingut. Alguns, com Toni Clapés​, sempre atent als detalls que passen a la seva ciutat, ho qualifica com "boníssim".

SuperMrcat Toni Vall Twitter

El 'SuperMrcat' de Toni Vall causa sensació / Twitter

Espera't que ara no es converteixi en el 'súper' més visitat del barri de la Ribera. Com a campanya de màrqueting seria un 10.