La batalla de l'espanyolisme contra Catalunya té un nou camp de batalla: l'embotit. La cosa va de xoriços i de fuets, així, per resumir la cosa. Tot arran d'una notícia que no hauria de sorprendre ningú: l'empresa murciana d'alimentació, El Pozo (de la que és hereva la xicota de Froilán, Mar Torres), ha anunciat que finançarà la nova tele de dreta dretíssima d'un exdiputat de Ciudadanos, un d'aquells que va fotre el camp com Juan Carlos Girauta o Toni Cantó: parlem de l'exvicepresident de Coca Cola, Marcos de Quinto.
L'home, en abandonar el seu escó, va acabar com a la majoria d'ultres de la formació taronja: fent de tertulià al programa de Risto Mejide. Una aventura que va acabar de mala manera, seguint la línia de Girauta, Javier Nart, etcètera: fora del programa per ser massa fatxa i mal educat. Però com que en Marcos "té possibles", ha decidit muntar-se 'el xiringuito' pel seu compte, i té previst fundar un canal de televisió. I qui ha decidit posar calers en el projecte? L'empori murcià, tan poderós com a espanyolista. Fins aquí, tot més o menys en ordre.
Aquesta nova proposta "informativa" encara no ha vist el llum però ja fa de les seves. Els seus potencials espectadors se'n fan creus, indignats perquè un conegut periodista esportiu i tuitaire andalús, Fonsi Loaiza, hagi gosat mencionar la germanor entre l'empresa d'embotits i la futura tele "derechista" de De Quinto. I qui resulta atonyinat en aquesta equació? Catalunya i una altra marca del sector amb seu a Gurb: Casa Tarradellas. Li diuen de tot: 'lazis', indepes, 'separatas'; s'inventen fake news dient que "sólo contratan a catalanes" o fins i tot s'atreveixen a dibuixar una estelada en la seva imatge comercial. Una intoxicació similar a la de consumir segons quins productes.
L'espectacle catalanòfob i ignorant és tan patètic que fa riure, la veritat. Un festival de bajanades "de tomo y lomo", demostrant que més d'un en comptes de cervell té una secallona esquifida dins del crani. Alguns intenten posar-hi seny, però ja se sap que d'on no n'hi ha, no en raja.
Mentre recuperem l'alè després de tanta bestiesa, molts tenim al cap aquella cançó de La Trinca: "Un, dos, tres, botifarra de pagès".