"Afrenta intolerable", "boicot" i "autodefensa". Aquestes són algunes de les ximpleries que signa l'excolumnista i eurodiputat de VOX, Hermann Tertsch, escandalitzat perquè una conegudíssima marca de gelats retoli en català els seus productes a Catalunya. Parlem de Frigo, empresa nascuda a Barcelona fa dècades i que pertany al gegant Unilever des de 1973. Els seus gelats han ajudat a combatre la calor de milions i milions de persones a l'estat espanyol, però el sector ultra i unionista en general han promès no tastar-los més per portar el català als embolcalls, juntament amb l'anglès i l'alemany. Del castellà, ni rastre. El sidral és tan delirant com considerable. I l'enrabiada, de campionat.
La imatge dels de demòcrates "de tota la vida" com Tertsch o els seus seguidors somicant perquè no es podran menjar mai més un frigopié produeix una barreja de llastimeta i vergonya aliena. La culpa, la paraula 'xocolata' en una de les seves especialitats, que ha produït esquinços cerebrals i ferides de mort al cor monolingüe. Pobrets, això dels idiomes, el respecte i la diversitat no va amb ells. Millor cridar al boicot i quedar com rucs que acceptar que l'univer va molt més enllà de del marc mental castellanoparlant i catalanòfob. La xarxa (la poliglota, és clar) es peta de riure.
Agost, calor, molt de temps lliure... el drama ens deixa glaçats. Ens comprarem uns geladets per pair-ho. En català, sí.