Si el cognom ja sona familiar, encara més les seves faccions. Es diu Guillermo Errejón, i sí, és el que estàs pensant: és el germà del dirigent de Podemos Íñigo Errejón.

A tots dos els uneix l’aspecte físic -són clavats-, però no només això. Guille, tal com es fa dir el petit de la saga familiar, és el guardià del seu germà gran. N’hi ha prou amb fer una ullada als seus perfils de les xarxes socials: militant confés de Podemos, se situa inequívocament al costat de les tesis d’Íñigo, fet notori ara que el partit s'està redefinint.

La lluita ve de família

L’actual secretari polític de Podemos ha confessat en alguna ocasió que l'afany de lluita li ve de lluny, de família. El gran dels Errejón ho ha posat en pràctica des de ben jove, com a estudiós del populisme en alguns països sud-americans, i fent de professor a la Complutense.

Doncs bé, la flama s’ha mantingut intacta en el cas del petit. Guille, de 27 anys (sis menys que Íñigo), va haver de declarar fa vora d’un any davant el jutge per una pintada a la capella de la mateixa universitat on treballava el seu germà. L’any 2011, ell i dos joves més havien escrit al mur del recinte religiós aquesta cita: “Traieu els vostres rosaris dels nostres ovaris”. La policia no els va enxampar amb les mans a la massa... però sí amb les mans pintades d’spray. Com a resposta, una companya va entrar al cap de tres dies a la capella en sostenidor i cridant la frase que havien pintat. Era Rita Maestre, ara portaveu a l’Ajuntament de Madrid, i precisament un dels grans baluards d’Íñigo Errejón.

'Plurinacionals' de cap a peus

És sabut que Íñigo Errejón parla català: va viure a Girona durant dos anys, i es declara un enamorat de Catalunya i la cultura catalana, especialment de la seva música.

Doncs fins i tot en això, els germans Errejón són calcats. Guille, el petit, viu ara al País Basc, on va cursar un màster sobre Governança i Estudis Polítics. L’interessa especialment el populisme -com al seu germà- i la concepció de poble que hi ha a Euskal Herria. Milita a la secció de Podemos d’aquest territori, i s’ha mostrat favorable a l’apropament de presos, entre d’altres qüestions.

Un basc d’adopció, per a un català que també ho va ser. Segurament per això, tenen aquest marcat -i sincer- ideal de la plurinacionalitat.

Amb tot, cal dir que Íñigo ho va tenir més fàcil que Guille per acabar d’integrar-se a la seva terra d’adopció: no és el mateix haver d'aprendre català... que basc.