El franquisme està d'aniversari. El segon de l'any, de fet, perquè Franco és dels pocs éssers que han mort dues vegades. La primera, el 20-N de 1975, i la segona, durant l'exhumació de la mòmia el 24-O de 2019. Quin paio. La seva parròquia porta ja 45 anys plorant pel seu ídol. Traduït a llenguatge no fatxa, l'efemèride és una festa, si més no per la desaparició d'un dictador amb les mans tacades de sang. I d'un home acomplexat, sense més joia a la vida que destrossar la dels altres i buscar el seu benefici personal. Franco, i la seva dona, Carmen Polo, eren tristos i patètics fins i tot sota els llençols, en el vis a vis.
Franco amb Carmen Polo, Juan Carlos i Sofía / EFE
Recull Vanitatis un grapat de confessions sobre la vida íntima i sexual del matrimoni feixista. Unes de les millors, com si no, de Pilar Eyre, i que va publicar a 'Franco Confidencial'. Explica que Paquito era una persona amb un trauma: el pare era un mal tractador que va arribar a trencar-li el braç al seu germà en enxampar-lo masturbant-se. El sexe era un tabú, agreujat per problemes íntims del caudiilo: tenia només un testicle i fimosi. "Eso le produjo relaciones sexuales muy dolorosas. La relación sexual con ella fue prácticamente inexistente. Cuando el médico dijo que debía operarse, él le contestó que 'lo que había hecho Dios no debía tocarse"". No va estar gens fi, Déu, amb aquella creació. I parlem per tot el conjunt.
Pilar Eyre assenyala a TVE
Retrat de boda de Franco i Carmen Polo / arxiu EN
Franco i Carmen Polo / EFE
Aquell 20-N es van obrir moltes ampolles de cava per celebrar que, en teoria, deixaven enrere a un monstre i al seu règim. No es va aconseguir tot al 100%, cert, però hi havia motius per estar feliços i trempats. I de la trempera, molts al llit ben acompanyats. Un llit molt més colorit, sa i satisfactori que tots els claus del Generalísimo.