Ho vam dir fa uns dies, hores abans de la nit de Nadal. El futbolista de l'Athletic de Bilbao, Iñaki Williams, és un ídol. I merescudament. La seva felicitació nadalenca caracteritzat com l'Olentzero (l'equivalent basc del pare Noel) va ser genial, molt aplaudida i, el que és més important, una sonora clatellada als fonamentalistes d'extrema dreta espanyols entestats en representar les tradicions des d'un punt de vista xenòfob i fastigós. Però si algú pensava que es tractava d'un gest sense importància o casual, que s'ho faci mirar, perquè no coneix l'Iñaki. Nascut a Bilbao i criat a Pamplona, Williams no oblida els seus orígens familiars: una història de lluita, de perill, d'assumir riscos i deixar-se la pell per un futur millor. En el cas de l'esportista, la història d'una mare embarassada (i el seu pare) que van jugar-se literalment la vida abandonat Akra, a Ghana, cercant el 'somni europeu', recorrent el desert fins arribar a Melilla i saltant la tanca que els separava d'Europa. El jugador número 11 de l'Athletic va explicar l'odissea dels seus a través de les xarxes.
Haver-se convertit en un dels jugadors més desitjats del futbol europeu i en tota una estrella, lluny de convertir-lo en un personatge acomodat, li ha ofert la possibilitat que el seu missatge arribi molt més lluny i de forma més visible. Missatges com el suport d'Iñaki a la causa dels manters a Barcelona, sovint criminalitzats pel fet de ser africans, migrats i viure en situació d'exclusió social. Williams s'afegeix a famosos catalans com Bad Gyal, Mònica Terribas o Carlos Cuevas, entre molts d'altres, que recolzen la iniciativa de la Loteria Mantera. Un sorteig solidari en el que el premi són 20 caçadores de la marca barcelonina Top Manta, creades per dissenyadors de renom i que destinen els guanys al col·lectiu, ajudant-los a abandonar la marginalitat. Williams llueix orgullós una d'elles, eixamplant el ressò de la iniciativa lluny de Catalunya.
Un ídol amb la pilota, sí, però molt més crac encara al seu dia a dia.