Josep Rull és un polític català molt estimat. Ho era abans que la seva vida canviés per sempre més per culpa de l'obsessió repressiva i gens negociadora de l'Estat espanyol envers Catalunya. I quan l'advocat i conseller del Govern de Carles Puigdemont va pagar un enorme preu per confiar en la democràcia i intentar fer efectiu el mandat de l'1-O, encara més respectat i elogiat. És un lluitador per la independència de Catalunya, "pecat" que li va costar gairebé 4 anys de la seva vida en diferents presons espanyoles i catalanes, a banda de patir les interminables sessions del judici (injust) al que li van sotmetre Marchena i companyia al Suprem. Des de fa un temps és un home lliure, indultat pel Gobierno de España, malgrat les amenaces de l'espanyolisme de revocar aquesta mesura de "gràcia". Rull, però, no viu amb por. Tot el contrari. És pura vitalitat, energia i positivitat.
El de Terrassa va aprofitar al màxim els seus dies engarjolat per força. Va escriure un llibre i va conèixer un munt de gent interessantíssima entre la població reclosa. Unes experiències que està plasmant en un programa de televisió amb testimonis colpidors. A més a més, Rull somiava amb recuperar la llibertat per fer tot allò que li estaven robant: la família, les aficions, el contacte amb el poble i les seves tradicions. És un home que valora molt la seva cultura, identitat i arrels. Aquest cap de setmana ha tingut ocasió de demostrar-ho, deixant-nos sense paraules.
En Josep ha participat a un casament a l'antic poble de Sant Pere, actualment part del municipi de Terrassa. No és un casament qualsevol, ni molt menys. És una celebració popular i l'expressió del llegat històric d'aquest indret del Vallès Occidental. Un casament vuitcentista, aquest és el seu nom oficial, que forma part de la Festa Major i que se celebra cada cinc anys des del 1987, malgrat que la primera representació va ser l'any 1931. Sí, una representació, perquè en aquesta boda l'enllaç matrimonial pròpiament dit és opcional. Els d'enguany, per exemple, no faran efectiva la unió, malgrat ser parella. Però en d'altres ocasions aquells que es donaven el "sí, vull" ho feien per a tota la vida... o el que durés el matrimoni, és clar. La qüestió, recuperar part de la història del seu poble i la seva gent i formar part, ni que sigui per un dia, d'una línia invisible que ens connecta amb els avantpassats.
Hem de dir, però, que d'invisible aquest casament no té gens ni mica. Perquè els vestits i dissenys que desfilen per l'esdeveniment són molt cridaners. Així animaven a la població a assistir-hi: "Us convidem a venir vestits d’època, de pagesos o de senyors, amb faldilles de flors i davantals, bruses i faixes, gorres i mocadors, i participar de l'activitat com un personatge més”. Josep Rull i la seva dona, però, tenien un paper destacat en la festa: ell anava convidat com a regidor (la inhabilitació no arriba fins aquí) del poble. I va lluir les seves millors gales vintage. Impacta, sensacional. Semblen pintats en un quadre. "Un privilegi", escriu.
Ha estat un cap de setmana amb molts casaments: Chenoa, Jordi Alba... però cap d'ells com el de Terrassa. Aquest és històric.