Les fibres vegetals, com el lli, el cànem o el coco, substituiran el plàstic en moltes coses quotidianes i ja s'utilitzen per revestir l'interior de cotxes i avions, a les taules de surf de neu, en coberteries sostenibles i en els bitllets de dòlar, entre d'altres utilitats.

Així ho han afirmat avui els experts que s'han reunit a Barcelona en una trobada internacional d'investigació vegetal bàsica i aplicada al desenvolupament de nous materials sostenibles, convocat per B·Debat, Biocat i l'Obra Social "la Caixa" i organitzat pel Centre d'Investigació en Agrigenòmica (CRAG).

Segons els experts, la investigació en plantes permetrà substituir els plàstics derivats del petroli per alternatives més sostenibles en l'anomenada "indústria verda", que busca en espècies com el lli, el cànem i la fibra de coco substituts per reemplaçar materials contaminants que s'usen cada dia.

El cas francès

El govern francès va aprovar el 30 d'agost un decret que prohibeix l'ús de vaixelles de plàstic d'un sol ús a partir de l'any 2020, quan només es permetran a França vaixelles que continguin un mínim de materials biològics o compostatges, com el midó de blat de moro, de patata, el bambú o fibres i cel·lulosa. 

La substitució del plàstic és un repte perquè el material prové de recursos no renovables i és altament contaminant perquè no és biodegradable. Els experts calculen que als oceans de tot el món hi ha 270.000 tones mètriques de deixalles, que equivaldrien al camí que ocuparia una ampolla de plàstic darrere d'una altra d'aquí fins a la Lluna anada i tornada dues vegades, segons l'Institut 5 Gyres.

Marcar la diferència

A més, els plàstics poden afectar la salut humana, ja que alguns productes químics industrials contenen substàncies que poden inferir amb producció d'hormones i el metabolisme humà i afectar la salut. En canvi, segons han destacat els experts, les fibres vegetals ofereixen avantatges ja durant la cadena de producció, perquè les plantes eliminen diòxid de carboni (CO2).

Per produir un quilo de lli s'utilitza cinc vegades menys energia que per produir la mateixa quantitat de fibra de vidre, i a més, la fibra de lli pesa la meitat que la fibra de vidre.

Segons els experts, entre les indústries que més es poden beneficiar d'aquests avenços destaca el sector automobilístic, que necessita materials d'alta qualitat, i altres com l'arquitectura o la decoració. De moment, la més desenvolupada a Europa és la indústria del lli, on ja funciona tota la cadena de producció des dels productors fins a la manufactura.

A Catalunya

Durant la trobada, els experts han posat com a exemple alguns projectes com el Traysrenew.eu, que vol desenvolupar una safata de pit de pollastre feta amb material biodegradable, o SpuWaren, que és una de les primeres coberteries de bioplàstic que es va llançar al mercat, resistent a temperatures altes i al pas dels dies.

També l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) ha creat bioplàstics a partir de restes de taronja, i altres compostos orgànics biodegradables i l'empresa de Polinyà (Vallès Occidental) Nupik té una línia de plats i vasos biodegradables que respecten el medi ambient, encara que de moment els vasos tenen la limitació de la temperatura i només es poden utilitzar per servir begudes fredes.