Segur que molts de vostès, quan han rebut trucades comercials o n'han fet una a segons quines empreses, hauran rebut com a resposta que els hi parlin en castellà. De vegades, fins i tot, alguns catalanòfobs han tingut la poca vergonya de mostrar-se especialment poc respectuosos exigint que no els hi parlin en català i demanant de males maneres que s'adrecin a ells en castellà. I és que no cal dir que per les espanyes hi ha molts que són com la infermera aquella de Cadis de l'hospital Vall d'Hebron, que van per la vida vomitant el seu odi cap a la nostra llengua, "¡Put* nivel C1 de catalán!", recorden?
Un dels exemples més paradigmàtics i indecents d'aquest tipus de persones que treballen amb un telèfon fent trucades el va patir el bo del periodista esportiu de TV3 Xavier Bonastre. Va explicar que el van trucar un bon dia per "Actualitzar la factura de la llum". I que en rebre la trucada, com fa sempre que despenja, ell va respondre en català. El/la seu/a interlocutor/a li va dir que li parlés “en español, tengo familia ahí pero no entiendo el catalán”. En sentir-ho, Bonastre li va dir un “malament”, i li preguntà, en català: “I d’on truca?”. Quina va ser la resposta que va rebre? “¿Encima vacilando? Cuando te suban la luz ya hablarás en español”. I després va penjar. Ell ho resumia amb un irònic hashtag, #moltmaco.
De vegades, però, passa tot el contrari. Sorprenentment. Com va explicar Quim Monzó, que quan rep una trucada comercial i l'operador o operadora, quan escolten Monzó contestant en llengua catalana, si se li adrecen en català, tenen molt guanyat. L'escriptor revelava el seu punt feble: si li parlen català diu que sí a tot, per l'eufòria i l'emoció: "M'acaben de trucar per telèfon i han intentat treure'm les dades personals fent-me la gara-gara EN CATALÀ. M'he emocionat tant que, voluntàriament, he estat a punt de dir-li el número del meu compte corrent", deia fa uns mesos. I avui, qui s'ha sorprès gratament i de manera inesperada ha estat una col·lega seva, l'escriptora mallorquina Llucia Ramis.
L'autora de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, Egosurfing, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes o Les possessions ha hagut de fer una trucada a una empresa espanyola, concretament, a l'empresa d'electrodomèstics Balay, fundada a l'Aragó l'any 1947. Ha estat una trucada al "servei d'atenció al client de Balay, número amb prefix de Saragossa". I què li ha passat "Quan he dit el meu nom i codi postal de Barcelona"?... Que la persona que l'ha atès a l'altra banda del telèfon l'ha deixat de pedra, ja que "ella m'ha respost: "Vol que parlem en català?"... Per poc que no li salten les llàgrimes. La xarxa, igual de positivament sorpresa, s'hi ha abonat:
Com recorda un usuari, la seva publicitat diu allò de "Tengo un amigo en Balay"... un amigo que parla català. Bravo per ells.