Els Jocs Olímpics de Tòquio han tornat a despullar la veritable cara de l'espanyolisme. Una de rància, ignorant i molt grollera. El lema franquista "España es una y no cincuenta y una" està més viu que mai. L'acabem de viure amb l'èxit de la piragüista de Donostia Maialen Chorraut: la veterana esportista, als seus 38 anys, va completar el seu palmarès impressionant amb una medalla de plata a la prova de K1 individual: ja n'havia aconseguit una d'or a Rio 2016 i una de bronze a Londres 2012.
La gesta de la Maialen va ser molt celebrada per l'afició espanyola, és clar. Però l'eufòria i el reconeixement a l'esportista van durar ben poc. El seu origen, la seva llengua i els seus costums la converteixen, automàticament, en sospitosa de desafecció a la pàtria. I una entrevista posterior a la seva proesa, retransmesa per la pluralíssima Cadena COPE, va servir de toc d'inici per a la barra lliure infecta d'insults i menyspreus habituals d'aquesta parròquia.
😊 Revive la entrañable conversación de @MChourraut con su hija tras ganar la medalla de plata
— Tiempo de Juego (@tjcope) July 27, 2021
🎙️ Lo ha hecho en los micrófonos de @COPE
🔡 (SUBTITULADO)#LosJuegosEnCOPE #Tokyo2020 pic.twitter.com/je40fTIMvG
Chorraut esclatava d'alegria per l'èxit olímpic, però el seu cap només podia pensar en la família que havia deixat a més de 10.000 quilòmetres de distància. Especialment el seu marit, Xabier Etxaniz, i la filla, Ane. De fet, se sincerava davant dels periodistes que la proposaven com a abanderada de la delegació espanyola a la cerimònia de clausura: "Espero que no, me quiero ir a casa", confessava. Això és el més important per a ella, i punt. Per això, durant l'esmentada entrevista, la nena era la gran protagonista. Més encara quan va connectar amb ella via telefònica, un moment deliciós en el que totes dues es van comunicar en la seva llengua: l'euskera.
A l'altra banda del transistor i a les xarxes socials, els cervells monolingües i mononeuronals dels deixebles de Casado, Vargas Llosa i Cantó començaven a curtcircuitar-se. Les llengües que no són el 'cristiano' són la seva kryptonita. I començaven a vomitar de forma lamentable i nauseabunda. Un clàssic intemporal. El Delegat del Govern de la Generalitat davant la UE, el cantautor basc i català Gorka Knörr, ho explica amb claredat meridiana.
Espanya, medalla d'or, plata, bronze i ferralla de la intolerància lingüística. 'Ra, ra, ra, España ganará". Penós.