Catalunya ha estat, tradicionalment, terra d'inventors i creadors d'objectes o productes que després han traspassat fronteres. Les pastilles Juanola, la màquina de filar llana, el Chupa-Chups, el submarí o el porró, en són alguns exemples. En matèria alimentària, la llista és llarga: la samfaina, la salsa romesco, el pa amb tomàquet, l'aiguardent, el cava o la crema catalana. Però també, d'alguns productes menys 'naturals', però igual de coneguts, especialment per tots aquells que hem estat petits des de finals dels anys 70. Per exemple, qui no ha menjat mai aquell pastisset conegut com a Pantera Rosa?
Generacions i generacions han tastat aquesta petita delícia en forma de pastisset de color rosa, amb uns puntets de nata al seu interior, que simulaven el famós personatge silenciós aparegut als dibuixos animats que li feia la vida impossible a l'inspector Clouseau, amb música del mític Henry Mancini.
Un pastisset que forma part de la iconografia de molts nens, una bomba dolça de rellotgeria, un plaer culpable que li deu el seu èxit al químic català de Sant Vicenç de Castellet, i veí de Castellar del Vallès de tota la vida, Josep Puyol, que va tenir la bona pensada l'any 1973 i que Bimbo ràpidament va comercialitzar. Un Puyol que lamentablement ens ha deixat a l'edat de 87 anys. En una entrevista fa uns anys a RAC1, va fer algunes sucoses confessions al Marc Serra del Versió RAC1, com per exemple, que la Pantera Rosa va néixer per casualitat i que la primera Pantera Rosa estava feta de barrejar uns quants Bucaneros amb el primer colorant que va trobar: "Era fastigoseta", reconeixia davant els micròfons:
O que si es deixa una Pantera Rosa al sol, es torna de color blanc.
Avui, el dia és més gris, amb la seva defunció. Però ell voldria que el transforméssim en rosa, com la seva pantera. Descansi en pau.