La vida no perdona. I els Rolling Stones, malgrat la seva llegenda, no són aliens a aquesta condemna. La mort del seu bateria Charlie Watts als 80 anys d'edat ho confirma. El britànic va traspassar ahir a un hospital de Londres, setmanes després de sotmetre's a una operació de la que no es coneixen els detalls concrets. La seva desaparició ha deixat parat a mig món: parlem dels Rolling, una institució del 'rock'n'roll' durant les darreres 5 dècades, i que encara es mantenen en actiu. Això sí, l'estat de salut del percussionista el va fer abandonar la gira americana de la banda de Mick Jagger i companyia, un fet premonitori del que acabem de viure.
La notícia, és clar, ha recorregut el planeta. La fama del grup és colossal. El que ningú esperava, però, és que un diari espanyol i 'mucho español' com 'El Mundo' es fes famós per espifiar-la de forma absurda i grotesca a les seves pàgines. Un nyap tan bèstia que és difícil trobar-li una explicació plausible. Ah, sí, i que deixa víctimes col·laterals: un altre bateria espanyol que ha hagut de dir 'este muerto está muy vivo', després de llegir que el confonien amb Watts.
Doncs sí, ho han llegit correctament. Per alguna raó insondable Charlie Watts ens tenia enganyats i no pertanyia a la banda de 'Ses satàniques majestats', si no que tocava la bateria al grup Los Planetas. Quin paio, en Charlie. Evidentment es tracta d'una errada de categoria, i que ha agafat a l'autèntic membre del grup de Granada de pasta de moniato. Parlem d'Eric Jiménez, integrant d'altres projectes com Lagartija Nick, però que mai no ha tocat amb els Stones.
L'Eric, a banda de músic, té un bar a la ciutat nazarí. Allà segurament ha llegit la notícia, i allà convida a seguidors, amics i curiosos per que comprovin que de mort, gens ni mica. "Estoy vivo!! Podéis comprobarlo. Hoy estaré en el bar". Potser la broma li surt per un ull de la cara: si quan celebres un aniversari, una boda o el naixement d'un fill és costum convidar a les amistats, què no s'haurà de fer el dia que desmenteixes la teva pròpia mort. Un festival.
L'errada és de traca i mocador, però per moltes voltes que hi donem, no arribem a cap conclusió que desxifri l'enigma: en què coi estava pensant el redactor dels obituaris? Si tenen la resposta, ja saben on trobar l'Eric, segur que respira alleujat. Per cert, que el diari ha esmenat el disbarat. Felicitats.