Confirmat. Després de setmanes, mesos i anys de dubtes més que raonables, podem assegurar el que s'amaga darrera de les fotografies del líder del PP, Pablo Casado, i que omplen els seus comptes de xarxes socials. El de Palència no és només un polític. És un humorista, i està de gira permanent. A l'estiu, és clar, té més feina del que és habitual, cosa que fa multiplicar el risc que alguna d'aquestes instantànies supere a les anteriors en termes de ridícul. I això és complicadíssim, perquè el llistó l'ha deixat ben alt a lavabos, granges, cuines, despatxos, etcètera.
Repassar l'àlbum és una tasca amb sabor agredolç: et pixes de riure, sí, però t'adones que representants públics com aquest són possibles presidents del Govern espanyol. Amb tot el que això implica, també per a Catalunya. O no recorden aquell 'selfie' i conyes amb un antiindepe, feliç com a unes castanyoles?
La particularitat del personatge és l'oportunisme. Un tant kamikaze, però. Allà on hi ha un problema susceptible de generar polèmica, batibull i moguda política, clic, foto 'al canto'. Tant se val que el problema l'hagi creat el seu partit. Com ara el desastre mediambiental del Mar Menor a Múrcia, una atrocitat perpetrada des de fa dècades pels diferents governs 'peperos' a la Regió, però del que, oh sorpresa!, els actuals membres del partit no se'n fan responsables. La culpa és de Pedro Sánchez, i prou.
Aquest curiós concepte de la realitat i de la responsabilitat és el que el fa perpetrar fotografies en 'plan intensito', mirant les aigües brutes d'aquesta llacuna salada amb l'únic objectiu de fer propaganda juntament amb l'inefable i murcià Teodoro García Egea. El que passa és que Casado té la credibilitat sota terra, fins i tot entre alguns votants del seu partit, molts d'ells de la mateixa Múrcia. El clamor contra el seu postureig és gegantí, i les mofes, també. Els mems i les opinions el destrossen.
Potser en aquest article han trobat a faltar d'altres bestieses d'en Pablo, com allò que va dir sobre la unitat lingüística del català a Palma. Té una explicació: aquesta mena de bajanades orals, i no gràfiques, les tractem en una altra finestreta. Ara està tancada, però si esperen una mica, segur que el protagonista la torna a obrir. Disculpin les molèsties.