Els que alguna vegada hem tingut algun animal a casa, especialment algun gos, sabem com és de gran el lligam que es crea entre ells i nosaltres. L'amor és tan absolut que quan moren, sentim un buit al cor difícilment reemplaçable.
Aquesta que veuen en la fotografia era la Manolita, la gossa del gran Sergi Mas. El comunicador català té absolut deliri pels gossos, sensació recíproca, tal i com ell mateix ha revelat en un podcast deliciós a RAC1, Animals de companyia, amb Bàrbara Julbe.
Sergi Mas / @mas_sergi
El mític Montilla del Polònia, periodista i estimadíssim col·laborador televisiu en infinitat de programes, ha obert els seus sentiments i ha reconegut que els gossos, els tres que ha tingut, li han donat la vida.
“Els gossos són un regal. Un autoregal que hauríem de tenir bona part dels humans perquè, sens dubte, ens superen en moltes coses: estima, fidelitat, companyia, actitud...". I un dels que li va donar tot això i més va ser la Manolita, amb qui va conviure més de deu anys.
Quan va morir el 17 de juliol del 2017, va deixar-li a Mas una pena irreparable. Quatre anys després, ell mateix la recordava amb unes paraules commovedores a Instagram: "Sin ningún rubor y todo el amor transparente del mundo en casa la seguimos recordando cada día, y las lágrimas de pena del principio ahora se han transformado en sonrisas cómplices".
La Manolita, de qui fins i tot té a casa una escultura: “Afortunadament quan va marxar no va patir gaire. No penses que el final pot ser tan tràgic i especialment ràpid”, confessa.
Sergi Mas, enamorat dels gossos / @mas_sergi
En Sergi ha tingut tres gossos, "Todos diferentes, todos adorables. Habrá un cuarto, sin duda, cuando las circunstancias lo permitan y mi atención pueda ser al 100%. Mientras tanto le diré a Manolita, compañera de siestas, de confesiones, miradas cómplices, copiloto de coche, de juegos con pelota, y que, cuatro años después, cuando entro en casa siempre abro despacio la puerta y espero ver un morro peludo en blanco y negro que me recibe feliz. Muy feliz. Ya ves que no te olvido y que te quiero, aunque no estés, porque estás".
Sergi Mas / @mas_sergi
Paraules colpidores. Igual que les que li va dedicar a la Manolita quan va morir. Ho ha explicat a RAC1. Un homenatge senzill i commovedor... amb globus. I és que el dol no va ser fàcil: “Ho vaig passar malament. Durant un, dos o tres mesos hi ha un dol profund i absolut perquè l’endemà que se n’ha anat tu el sents, però no hi és. Sents les petjades al terra de casa al parquet, agafes una manta i sents que fa olor de la Manolita, per exemple".
La Manolita, una de les gosses que ha tingut en Sergi Mas / @mas_sergi
I què va fer, en un viatge a Andorra? “Vaig escriure un text en un paper. Li vaig dedicar unes paraules. Les vaig posar dins d’un globus i vaig dir: ‘Vinga, cap amunt’". El globus, però, va caure a terra. Va haver de comprar-ne un altre.
"Semblava que la Manolita no se’n volia anar. Per sort vaig comprar un altre globus i ho vaig aconseguir. Va ser una experiència extraordinàriament intensa tot i la desaparició de la Manolita, que encara la tenim molt present”. I tant que sí. Segur que quan mira al cel i veu algun globus que vola, deu pensar en ella.