La Lluna assoleix el seu perigeu o punt més proper a la Terra cada 27,55 dies, però tres o quatre vegades a l'any s'apropa més de l'habitual, coincidint amb la lluna plena. Avui ho tornarà a fer, en un fenomen que es coneix com superlluna i que és més publicitari que astronòmic.

La d'avui dilluns serà la més propera a la Terra des del 1948 i no es tornarà a repetir fins al 25 de novembre del 2034, segons dades de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA).

Es notarà?

La Lluna té dos cicles: un que va de lluna plena a lluna plena, amb una durada de 29,53 dies, i un altre que depèn de la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra, perquè cada 27,55 dies el nostre satèl·lit es col·loca en el punt més proper a la Terra, explica l'astrofísic Javier Armentia.

"Són dos períodes diferents, però més o menys tres o quatre vegades a l'any aquesta proximitat coincideix amb la lluna plena i això és el que ara s'ha posat de moda anomenar superlluna", assegura Armentia, que recorda que no es tracta d'un terme astronòmic.

I és que el 1979 l'astròleg nord-americà Richard Nolle va encunyar el nom i va augurar que el 2011 es produiria una superlluna, la més gran, amb un augment de terratrèmols; cosa que no va acabar passant, recorda.

"No hi ha superllunes, no existeixen, és un terme publicitari", insisteix aquest astrofísic.

Lluny –gairebé– com sempre

No obstant això, el que sí que existeix és que la Lluna estigui més a prop o menys de la Terra i la coincidència amb la lluna plena (la posició dels perigeus és més complexa, perquè també cal tenir en compte l'atracció del Sol al sistema Terra-Lluna).

La distància mitjana entre el nostre satèl·lit i el planeta és de 384.402 quilòmetres. Quan hi ha perigeu la Lluna és a uns 356.000 quilòmetres i quan hi ha apogeu (punt més llunyà) a uns 406.000.

Amb la superlluna de dilluns els càlculs són que la Lluna i la Terra estaran separades per uns 356.500 quilòmetres; en la del 1948 van estar a una distància semblant (356.490 quilòmetres) i en la del 2034 també ho estaran (356.446 quilòmetres), detalla Armentia.

La diferència és d'uns 500 quilòmetres i per a aquest astrofísic aquesta xifra "no és res", en comparació amb la de 356.000 quilòmetres, més global: "L'ull humà és incapaç de captar aquesta diferència".

"Una preciositat"

Armentia no nega els càlculs de la NASA, però insisteix que les superllunes són fenòmens normals: dilluns no es veurà una superlluna, sinó una "lluna plena preciosa, com la d'octubre".

La NASA assenyala que la pròxima superlluna serà especialment súper perquè precisament aquest satèl·lit no era tan a prop de la Terra des de fa 68 anys, fet que promet –indica al seu web– un bon espectacle.

Segons les seves dades, la Lluna serà un 14% més gran i un 30% més lluminosa. Aquesta comparació és respecte al seu apogeu (el punt més llunyà) i no en comparació amb un altre perigeu.

En aquest sentit, la diferència entre la distància de la lluna plena del 17 octubre del 2016 i la de dilluns, per a un observador a Espanya, serà de només 1.352 quilòmetres (un 0,3% més gran), cosa que produeix un canvi de brillantor menor a l'1%, apunta Armentia.

Sigui com sigui, la nit de diumenge a dilluns i de dilluns a dimarts valdrà la pena mirar al cel.