Tot esperant Godot és un dels clàssics de la literatura universal del segle XX i probablement, una de les obres més paradigmàtiques del teatre de l'absurd. Escrita en francès a finals dels anys 40 per l'escriptor irlandès Samuel Beckett, es va publicar l'any 1952. Els protagonistes del llibre, dos vagabunds, Vladimir i Estragon, que esperen debades un tal Godot en mig d'un camí. El lector mai arriba a saber de qui es tracta ni quin és l'assumpte a tractar amb ell. Misteris d'una obra plena de simbolismes i interpretacions que ara ha afegit una curiositat més arran del focus que hi ha posat Màrius Serra després de veure un tuit a la xarxa.
ACN
L'escriptor, periodista i enigmista i autor dels anagrames més brutals de la llengua catalana, com el que li va 'dedicar' a Toni Cantó ("Nací tonto"), és una de les persones que sap més de lletres del país. Tot un erudit que alhora és un ferm defensor de les llibertats dels catalans i que sempre ha deixat clara la seva postura sobre el procés i el seu suport incondicional als presos polítics, com el seu bon amic Jordi Cuixart. Ara, Serra s'ha fet ressò d'una troballa per part de la revista de literatura catalana Stroligut a la traducció de Tot esperant Godot que va fer Joan Oliver l'any 1960.
Casualitats de l'atzar, a la pàgina 155 de la traducció es llegeix el següent i breu diàleg entre dos personatges: -"Què, ¿ens n'anem?". -"Anem-nos-en". Un detall que l'escriptor destaca resumint a la perfecció el seu contingut: "Síntesi dels Fets d’Octubre de l’any disset. Beckett + Oliver + Aritmètica Quàntica". No ha estat l'únic que ha parat atenció a la coincidència:
Teatre de l'absurd... i no tan absurd.