La situació del català no és gens bona a l'Estat espanyol. I malauradament el futur es presenta molt negre, veient les maniobres d'aquells que el menystenen, ataquen i fereixen constantment. El panorama tampoc és engrescador a la Catalunya enclavada a territori francès. Allà la consideren com a una llengua de segona classe, com ara l'occità, el cors, el bretó i l'alsacià, per no parlar de l'eusquera que se'n parla a Iparralde, al País Basc francès. Tanmateix la impressió és que la virulència dels atacs és molt més acusada a Espanya, mentre que a França el soroll i l'hostilitat es manifesta de forma més suau. Potser és un miratge, cert. I al cap i a la fi, el problema és el mateix. Però com que Spain is different, les coses que passen fora de les seves fronteres en relació a l'idioma i la cultura catalanes tenen un altre ressò, un altre gust, un altre color. Un de més esperançador, si més no.
Coses com que tot un President de la República Francesa quedi impactat pel missatge elogiós d'una compatriota envers Catalunya, la seva gent i la seva parla. Emmanuel Macron, que com tot els mandataris del seu país mai no ha destacat per la seva sensibilitat en relació a aquestes problemàtiques (més enllà d'algun discurs puntual sense efectes pràctics), no ha passat per alt el que ha dit una dona que va fer part dels seus estudis a Barcelona gràcies al programa d'intercanvi europeu d'alumnes Erasmus. Un projecte que celebra 35 anys de vida i que segurament és un dels pocs reductes del somni europeista original, cada any més llunyà i utòpic. No l'Erasmus, és clar, sinó aquella Europa d'unió, de respecte, de justícia, de diversitat, etcètera.
França acaba d'estrenar la presidència de la Unió Europea i el seu màxim representant està fent gestos públics per enfortir els llaços comunitaris. Un d'ells, com dèiem, és el de lloar l'Erasmus. Per això Macron ha demanat als internautes que expliquin la seva experiència estudiant en un país de la UE lluny de casa seva. "Erasmus ha transformat l'aparença, la ment i en ocasions la vida de 12 milions d'europeus. Tu, la generació Erasmus, cita aquesta piulada i explica'ns la teva història". Les reaccions són nombroses. I algunes li han semblat prou rellevants per repiular-les i multiplicar el seu abast. Una d'elles és la de Christelle Dauvergne, traductora, jurista i lingüista.
La Christelle, sensible amb la causa catalana, escriu paraules ben boniques i sinceres: "El meu Erasmus: un alberg català alegre. Una llengua, un poble, una cultura, una història, una ciutat oberta i multicultural, una experiència humana. Riqueza eterna". Tot el contrari al que diuen tants espanyolistes aquests dies. Més tard, i després de rebre l'adhesió de Macron, Dauvergne escrivia això: "Visca el català amb 11 M de locutors, visca la cultura, visca la diversitat i la multiculturalitat, visca el poble català acollidor i solidari, visca la universitat catalana, visca Europa i visca #ErasmusPlus a Catalunya". Sensacional.
Hi ha esperança. Visca la Christelle. Visca Catalunya. Visca Europa, la del somni compartit.