Els gurmets catalans estem de sort. No paren d'aparèixer nous locals, cada un de menjar diferent i amb una manera diferent de menjar-ne! Uns aposten pel local, altres per la beguda, altres per les tapes, etc., en combinacions gairebé infinites. Aquestes combinacions no sempre són fidels a la més estricta "gourmandise", si no que lògicament "business is business", així que molts tenen un enfocament comercial i com a únic objectiu atreure el públic.
El local d'avui, el Kokka – by grup San Telmo-, és un local d'iniciació gastronòmica, concretament al gènere nikkei. Nikkei és el nom amb què es designa als emigrants d'origen japonès i a la seva descendència. Una de les comunitats emigrants japoneses més prolífiques culinàriament és la del Perú, per això, el nikkei que coneixem més i que presenta clarament el Kokka és la fusió japo-peruana.
Local curiós, d'obertura exclusivament nocturna i situat en ple Gòtic als baixos del Caqui, un interessant bar de platets també del mateix grup. Molt petit, a penes hi caben 25 comensals, i amb decoració japo-peruana que no deixa indiferent. Taules petites, sense estovalles i una mica masegades. El servei és tan mínim, que el porta una sola persona – atenció als piscos que prepara -cocktail peruà a base de raïm destil·lat i rovell d'ou- que són boníssims), i la cuina, a la vista rere una petita barra, també la porta una sola persona. En aquest aspecte, és tot molt mínim, és tot molt íntim.
El Kokka té una carta amb els capítols que es poden esperar d'un nikkei: causes (pasta de patata groga amb ají), amanides, gyozes i gua baus, cebiches i tiraditos i makis i niguiris. Per omplir la panxa comencem amb una bona "Ostra nikkei" amb vinagreta de yozu, i amb 3 "Causes variades", de pollastre, tonyina i salmó respectivament, que ens van resultar sobretot boniques de veure – mira la foto, estan posades com si fossin makis-.
Ostra nikkei
Seguim amb unes "Gyozes de llagostí", molt ben servides, i amb un assortiment de tots els simpàtics ceviches de la carta. "Tataki de tonyina" i "Makis de salmó" ambdós prou bons, van deixar pas a l'últim i millor plat, "Gua bau de cansalada viada ibèrica". Deliciós, gairebé repetim. Molts plats però quantitats petites, així que provem també les postres, que són curioses. Tant el "Moscovado" com sobretot el "Piscosour amb maracujà", posen el colofó a l'experiència nikkei.
Gyozes de llagostí
Ceviche mixt verd
Tataki de tonyina
Gua bau de cansalada viada ibèrica
El públic omple el local, per tant, agrada. No tot és qüestió de textura i precisió en el sabor. Així que la nostra conclusió és que si fem cas del "business is business", el Kokka funciona. El gènere nikkei mola, el Kokka comprovem que també.
Moscovado
Piscosour amb maracujà
| Puntuació | ||
|---|---|---|
| Menjar | Vins | |
| 61 | 60 | |
| Servei | Local | |
| 62 | 62 | |
| Preu | Estrelles Miguelín | |
| 35€ |  |
|
| Per persona: 4/5 plats a compartir +1 postres a compartir +1 pisco sour | ||
On és el Kokka?
Adreça: Carrer d'Avinyó, 30, 08002 Barcelona
Telèfon: 938 53 95 98
Horari: dimarts a diumenge, de 19h a 24h; dilluns, tancat