Encara que la paraula bufó fa referència al personatge satíric dels palaus medievals molt sovint representat amb deformitats, el terme bufó com a adjectiu, lluny del que qualsevol estudiant de la nostra llengua en fase d'iniciació pogués pensar, significa ben posat, decorat amb gust, a la moda, femení o, simplement, maco.
Moltes vegades els locals "bufons" renuncien a qualsevol tipus de proposta gastronòmica interessant, se centren més en la posada en escena i se cenyeixen als plats que agraden a tothom, com: burrata, tataki, steak tartar, tota mena d'amanides, croquetes i braves, gairebé sempre amb algun toc oriental perquè quedi trendy, foodie o "bufó".
El Santa Gula és un lloc bufó, molt bufó. Petit, parets blanques, llibreria de fusta color pi, el nom del restaurant posat a la paret, amb fusta i unes bombetes sobreposades, i una cosa que en un lloc "bufó" mai, mai, mai, no pot faltar: un mirall suspès, en el qual s'escriuen els plats del dia en tinta de retolador blanca. Bufó, molt bufó. I compte, això sempre va a gustos, però no ens enganyem: bufó és sinònim que agrada a tots... au va! Reconeixem que a nosaltres també.
Però el més destacable del Santa Gula, aquest local amb capacitat per a 30 persones situat a la part més pija de Gràcia, la que toca a la Via Augusta, amb prou feines a un parell d'illes de la Diagonal, és que, sense faltar-li cap dels ingredients dels restaurants "bufons", fa una proposta gastronòmica amb un toc d'atreviment. I ho fa prenent alguns riscos i portant a les taules, de forma subtil, nous ingredients de manera que siguin provats per aquells que arrisquen poc a l'hora de demanar i atenen menys a l'hora de menjar.
Garrí de Segòvia desossat
Patates braves
Sota aquest toc propositiu del Santa Gula, tastem nou platets, incloent-hi dues postres, dels que considerem que no us heu de perdre el "Carpaccio tebi de carbassó amb formatge de cabra", sens dubte amb una més que simpàtica barreja de sabors i textures: el suau i fresc carbassó, l'untuós formatge de cabra i els cruixents anacards. Posteriorment, us heu de deixar seduir pels cremosos i casolans "Raviolis de bolets i gambes amb suquet al parmesà". Els fans del tataki de tonyina hauran de provar aquesta versió tempuritzada, acompanyada amb una espècie de setinatge dolç i que contrasta amb la fresca i no picant escuma de wasabi. Als exòtics els recomanem les vieires a la papillota amb curri verd i coco, és suau i no pica, però t'apropa a Tailàndia. Finalment, als amants del dolç els recomanem la cheesecake, un clàssic ben executat que no defraudarà a ningú.
Carpaccio tebi de carbassó amb formatge de cabra
Raviolis de bolets i gambes amb suquet al parmesà
Tataki de tonyina vermella en tempura
Cheesecake i escuma de crema catalana
Santa Gula, significaria pujar als altars un dels 7 pecats capitals. Atrevit nom per als "parroquians" i agosarada proposada gastronòmica per als qui només busquen un lloc "bufó".
| Puntuació | ||
|---|---|---|
| Menjar | Vins | |
| 68 | 70 | |
| Servei | Local | |
| 67 | 66 | |
| Preu | Estrelles Miguelín | |
| 30€ |  |
|
| Per persona: 4/5 plats per compartir +1 copa de vi | ||
On és el Santa Gula?
Direcció: Plaça de Narcís Oller, 3, 08006 Barcelona
Telèfon: 931 85 76 49
Horari: De dilluns a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 23:00
Web: www.santagula.es