Suculent: amb motor Michelin

La guia Michelin continua sense modernitzar-se i el que és pitjor, continua sense condecorar la nostra gastronomia d'acord amb el que els molts crítics de cuina creiem. Ambdós factors han acabat per desanimar el nostre col·lectiu de cuiners i restauradors que, oblidant exigències, manies i requisits Michelinians passen a centrar-se a donar bé de menjar amb un model econòmicament sostenible-rendible.

És el cas del Suculent, amb una cuina, uns plats, una interpretació que, posats en un altre lloc, amb una altra taula, servei i carta de vins, podrien optar a una estrella de les franceses. Podrien...perquè molts són els locals que continuen sense tenir la distinció que mereixen. Però, anem per feina. Al Suculent s'hi mengen plats d'escàndol, capaços de sorprendre i satisfer el més exigent, refinat i viatjat dels paladars.

Amb el valuós suport del gran Carles Abellán, que és soci, Antonio Romero fa una cuina lliure de lligaments, amb interpretacions pròpies, gustos potents i presentacions originals i refinades. Després de diversos anys, la proposta és madura, i combina plats que funcionen com un rellotge suís, amb altres de nous, que els van al darrere. Ho fa sense lligams, sense complexos i sense estovalles, sense una gran carta de vins i sense un local silenciós amb cadires còmodes i separació entre taules. Simplement ho fa. Per això diem que el Suculent té motor Michelin – sí, després de la crítica als francesos, ara els utilitzem com referència...disculpeu la incongruència, és perquè ens entenguem més fàcilment.

Un local situat al Raval, que des de fora i fins i tot una vegada s'hi entra, sembla petit, 30-40 comensals, però que en una sala situada en un pis superior, gairebé en pla clandestí, doblega la seva capacitat per arribar als 80. Servei motivat, jove i despreocupadament professional, combinació de taules altes i baixes, totes de fusta en estil rústic, també llocs a la barra... tot, mesurada i encertadament informal.

S'apropa el Nadal i cal anar entrenant l'estómac, així que per a això i per fer els honors a una cuina tan potent, demanem 21 plats, corresponents al menú llarg que ofereix la carta. De tota manera, el Suculent és un restaurant en què te'l muntes al teu gust: no necessàriament cal prendre el menú. Us destaquem els més impressionants plats que engolim.

De mocadorada, unes "Croquetes de llamàntol, sípia i gamba", on dins no trobaràs massa de croqueta si no un plat, exquisit, d'aquests tres elements. El cebiche està de moda, el de "Gamba vermella" del Suculent, és un exemple d'equilibri, bellesa i subtilitat. Bravo! Preciós "Corall de llamàntol amb brou tai", amb el qual toquem el cel. Què desplegui de sabor i sensibilitat!

Croquetes de llamàntol, sípia i gamba

Cebiche gamba vermella

Corall de llamàntol amb brou tai

Un clàssic de la casa, la "Sardina fumada amb ajoblanco", que ens va semblar tan bonica com sempre... però una mica més bona fins i tot. No apte per a alguns, però absolutament exquisida "Cresta de gall". Un altre clàssic, "Estic tar tar sobre moll", una perversió completada per unes patates soufle al plat. Deixem per al final el plat de la nit. Un contundent en sabor, refinat en presentació "Allipebre d'anguila". Prova-ho, ens juguem la nostra reputació a què et sembla brutal. Les postres, exquisides, encara que no tant com el menú.

Sardina fumada amb ajoblanco

Allipebre d'anguila

Cresta de gall

Platets preciosos. Sensibilitat infinita. Sabors perfectes. Textures curioses. Del mar i muntanya, al cel i terra. Tres enormes estrelles Miguelin per a aquesta cuina que no té desaprofitament. Vés a veure del que són capaços aquests del Suculent, surten!

On és el Suculent?

Adreça: Rambla del Raval, 43, 08001 Barcelona

Telèfon: 934 43 65 79

Horari: dimecres a diumenge, de 13,00 a 16,00 i de 20,00 a 23,30