Una de les professions més precioses, i alhora, més complicades, és la d'actor. Preciosa perquè el seu ofici és meravellós, posar-se en la pell de diferents personatges i emocionar els espectadors amb les seves interpretacions. I complicada perquè de tots és sabut com de difícil és fer-se un forat, trobar feina en sèries, pel·lícules o obres de teatre, obtenir papers, per petits que siguin, en un món on malauradament, sempre s'ha dit que està ple de gent amb talent servint copes per poder pagar les factures. I imaginin després d'haver patit una pandèmia.
En Martí Peraferrer és un dels actors catalans que ara se les ha hagut de pensar per poder tirar endavant i fer front a les despeses econòmiques que té qualsevol fill de veí, I vol fer-ho amb la seva feina, la que fa, al que es dedica, la que l'omple, és a dir, fent d'actor i no havent de treballar en una altra cosa. A l'actor català portem molt de temps veient-lo damunt els escenaris i sobretot, en la petita pantalla, amb papers a sèries com l'enyorada Sitges, però sobretot, a El cor de la ciutat a TV3 on va fer un dels papers més estimats pels espectadors i dels que es guarda un millor record. Ell feia de Josep Llorens, més conegut com en 'Sàhara', germà petit del Tomàs, el personatge que interpretava el Lluís Soler i que va deixar en xoc els espectadors quan es va saber que ell era el violador de la sèrie.
Però el personatge de Peraferrer era tot el contrari que el del Tomàs. Treballava per a una ONG i es va enamorar perdudament de la Montse (Montse Guallar), tot i que la gelosia del seu germà gairebé li costa la vida.
Després d'allò, Peraferrer ha anat tenint petits papers, però ara està vivint una situació complicada. La feina d'actor és més minsa per a molts. Per això no ha dubtat ni un segon en demanar ajuda als espectadors via xarxa, per tal de poder fer el que tothom es mereix: "Necessito treballar i pagar factures". I la manera com ha fet arribar el crit de socors ha estat ben original i commovedora, apel·lant a la seva feina, amb una pensada que es mereix una resposta massiva. L'intèrpret pregunta als espectadors "M'ajudeu?" i emplaça tothom a veure'l a casa seva, al barri vell de Girona, i gaudir de teatre del bo, i a un pam de la cara: "Moments dificils x a la gent de la cultura! Només sé fer teatre! Us convido a casa meva (barri vell Gi) × passar una bona estona amb una bona obra de teatre! Només 5 espectadors.Taquilla inversa!".
Teatre al menjador amb La vida secreta de Tenesse Williams. Teatre a casa, en una butaca privilegiada, just davant de l'artista. Teatre, al cap i a la fi, de primera qualitat i en exclusiva per a una platea amb cinc espectadors. Una proposta original i necessària en temps de crisis que es mereix que tothom que pugui, el vagi a veure.