Mirin el missatge que posa en la dessuadora que porta l'actriu i escriptora catalana Estel Solé: "He anat callant i ara hi ha mitja vida en els silencis":

Una frase que afortunadament, no posa en pràctica l'Estel. Perquè si una cosa bona té, a banda de la seva excel·lent feina com a intèrpret, escriptora i col·laboradora en diferents mitjans, és que no s'ha callat, no es calla i no es callarà mai quan veu, viu o sent al seu voltant alguna cosa que la treu de polleguera, alguna injustícia o alguna situació que la fa indignar. Sovint, Solé alça la veu en qüestions de defensa de les dones i contra el masclisme repugnant que hi ha en la societat o en aspectes que tenen a veure amb el seu país i la seva llengua, una llengua catalana que a molts els hi provoca urticària quan la senten parlar. Li va passar anant d'urgències amb el seu fill malalt, li va passar dinant en un restaurant a l'Alt Urgell, o, com ara, li ha passat quan ha anat a un bar.

Sovint li deuen venir ganes de ficar-se en una banyera plena de gel per tenir paciència i no abraonar-se amb segons quines respostes per part de cambrers i cambreres que vomiten impunement la seva catalanofòbia. Però el que fa sempre, cosa que hauríem de fer tots, és verbalitzar i denunciar públicament segons quins comportaments i frases que li diuen. La darrera?: a un bar, després de demanar una consumició en la seva llengua, en català. "La cambrera no ens entén. Insistim en català. Malhumorada contesta: 'En catalán, no'. Persistim. I ella, ens dona a entendre que li fem perdre el temps. La culpa és nostra: això és el que passa quan renunciem conjuntament a la nostra llengua". Té tota la raó del món. Una actitud que continua defensant quan algú li ha volgut buscar les pessigolles:

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!