Aquest dilluns a l'estudi de RAC1 des d'on Albert Om fa el seu Islàndia, es va aplegar un bon grup de persones que van regalar als oients una molt bona estona. D'una banda, els creadors del programa exitós a xarxes La ruina, Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, dos còmics que han aconseguit que els diferents convidats que van a xerrar amb ells confessin les seves ruïnes personals, aquelles situacions compromeses i delicades que han protagonitzat alguna vegada, moments tierra trágame meravellosos i sincers com el que va revelar una vegada Marc Giró, l'anècdota més insuperable del programa, quan va confessar que un dia es va tirar un pet en un ascensor i just després de fer-ho, va entrar ni més ni menys que la reina Letícia.
Aprofitant la seva presència a l'estudi, tres col·laboradors habituals d'Om van exposar públicament les seves pròpies experiències ruïnoses, entre ells, la magnífica actriu catalana Àgata Roca. Qui va ser una de les fundadores de la meravellosa companyia T de Teatre, ja fa temps que s'ha forjat una sòlida i envejable carrera als escenaris i davant de càmeres, amb participacions en films i sèries importants com Ficció, Truman, Sitges, Jet Lag, Ventdelplà o Les de l'hoquei.
Quan li ha tocat el torn d'explicar a l'audiència el seu mal tràngol, ha confessat ubicant l'anècdota en un vagó d'un AVE de Madrid a Barcelona, "però no un dels ràpids, sinó el que para a Calatayud, Saragossa, Lleida... em sembla que dura 3 hores 45 minuts". L'actriu tornava de la capital espanyola amb la seva parella. No havia dormit res i estava cansada. "Estamos llegando a la estación de Sants, i diuen allò de 'por favor, no se levanten hasta que no hayamos llegado'", que de sobte passa allò que passa sempre: la gent es pren pel forro les indicacions i tothom s'aixeca de cop.
Bosses, motxilles, maletes, nens... l'AVE anava pleníssim de gent. Moment etern on tothom es posa en una cua, uns darrera els altres... "Jo estava dreta i tenia a la meva parella davant, i allò que ja tens totes les bosses i tot i 't'apoies' al davant, amb el cap, i et deixes caure... tampoc va ser una 'arrambada', però sí una caigudeta amb el cap i els braços..., com una abraçada. Vaig fer com un sospir i vaig notar com un gest d'aprovació d'ell", recorda l'Àgata. "I ell em va tocar, de manera subtil, com dient 'ja arribem'... i llavors noto darrera una persona que m'empeny i em diu: 'Perdona, em permets?'". I a l'Àgata se li va pujar la mosca al nas: "Li vaig dir: 'tranquil·la que baixem tots, que després de Sants no hi ha cap altra estació'. Jo estava dels nervis i no suporto quan estàs a punt de baixar i t'empenyen". Què li va dir la dona del darrere?...: "No, no, si jo de tranquil·la ho estic molt, però em deixes passar, que m'agradaria baixar amb el meu home, si us plau?"... Tot l'estudi esclata a riure, Om es pixa. I ella confessa que llavors, l'home del davant es gira amb cara de tierra trágame, perquè es pensava que qui l'abraçava era la seva parella i no l'Àgata Roca. Igual com ella es pensava que l'home del davant era la seva parella i no l'home de la del darrera.
"Em vaig posar vermella com un pebrot, perquè mira que jo vaig estar borde... Tres persones més endavant hi havia la meva parella que es va girar i em va dir: 'Què passa? Què has fet?', i jo: 'Res carinyo, després t'ho explico.... O anem a sopar els quatre...". I afegeix: "Eren iguals d'alçada, però sí que és veritat que al agafar-lo per darrera, vaig pensar 'Ui, sí que ens hem engreixat a Madrid..., vaig notar uns braços i uns michelins que no coneixia...". Àgata Roca, meravellosa. Ja ho saben, si coincideixen amb ella en un tren i els abraça de manera carinyosa, no li tinguin en compte.