Nit per la història en el tradicional Ball de la Rosa a Mònaco. La 68a edició té estrella indiscutible: la princesa Charlene. Reaparició per sorpresa 10 anys després en territori comanxe, perquè es tracta d'un esdeveniment cinc estrelles amb la signatura de la seva cunyada Carolina, que no seria precisament la presidenta del club de fans de la sud-africana. La pispada de cartera a la Salle des Etôiles de l'Sporting, antològica. I a la vista de tothom. Estupefacció absoluta, 'las caras, Juan, las caras'. Charlene is back, i té ganes de marxa.
La princesa va arrasar també en qüestions de look: mentre l'amargada Carolina anava de negre rigorós, esquitxat de lluentons per allò de la temàtica disco dels 70 i 80, l'exnedadora es posava una granota de color daurat, ple de brilli-brilli, i una pota d'elefant de dimensions considerables. Cabells curts, novament de rossa, ungles curtes amb tonalitats fosques, i un rostre radiant. Al seu costat el príncep Albert semblava un iaio, amb tots els respectes. El fill de Ranier serrava les dents a l'entrada de la gala, el moment més tens de la nit. Després es va poder relaxar, deixant-se estimar pels seus fans. Una espanyola, l'única de fet, en aquesta edició.
Parlam de la dissenyadora, aristòcrata i exdona de Pedro J. Ramírez, Ágatha Ruiz de la Prada. Ella recull el testimoni d'Isabel Pantoja, assistent el 2023 després que uns amics li paguessin el cobert de quatre xifres que dona accés al sopar i la gresca. En el cas de l'Ágatha, acompanyada del seu nòvio des de fa 2 anys, José Manuel Díaz-Patón, la invitació ha arribat a través l'empresària immobiliària italiana Francesca Fanco, resident al Principat, amiga dels Grimaldi i casada amb genet d'èxit espanyol. És a dir, va estar millor col·locada que la Pantoja a la sala. I la prova és que la reina de les coloraines va poder fer de groupie amb Albert II. La foto diu molt.
L'Ágatha confessava fa uns dies a una revista que "es un sueño casi cumplido. Estoy feliz porque siempre quise ir". Segur que era així, però va acabar desentonant. Ho diem, principalment, pel vestuari escollit per Ruiz de la Prada. El dress-code, així-així. Va reciclar un dels seus dissenys de la passarel·la de Madrid de fa unes setmanes, un vestit ple de llaços de grans dimensions i estridència visual innegable. La paleta cromàtica impossible i la forma de campana del disseny tenien alguna reminiscència discotequera, però el conjunt desprenia aroma de festa infantil. No s'ho va treballar gaire, sembla que hi va anar a 'hablar de mi libro', com Francisco Umbral. Potser no era el dia, ni la nit. Ella és així, però.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!