L'any 2015, una sèrie catalana ho va petar de mala manera. Va ser un boom absolut, tothom va quedar rendit a aquest professor de filosofia i els seus alumnes d'un institut, els peripatètics. Parlem, evidentment, de Merlí, la sèrie protagonitzada per Francesc Orella i on el Carlos Cuevas era l'actor principal entre l'elenc més jove, fent el personatge del 'Pol Rubio'. Però en aquell institut hi havia una fornada sensacional d'actors joves desconeguts pel públic. Tots ho feien de meravella, i un dels que ens va guanyar el cor va ser l'Albert Baró, que feia el paper de 'Joan Capdevila'.
Ja es veia que tots aquells actors i actrius tenien un talent a cabassos i que farien carrera, i l'Albert és un clar exemple. Quan va començar la sèrie, l'Albert tenia 19 anys. Han passat nou anys, i l'Albert ara en té 28. I s'està forjant una sòlida carrera davant de càmeres, amb papers a les sèries Servir y proteger, Bienvenidos a Edén o Nacho, i en films com Los papeles de la termodinámica. Ara ha presentat dues pel·lícules, Historias, d'una banda, i Disco Ibiza Locomía, fent d'un dels membres de la icònica banda dels ventalls gegants.
Però ara l'hem vist no parlant precisament dels seus èxits en la seva feina, sinó de les seves misèries vitals, d'aquells moments vergonyants que ha protagonitzat, d'aquells cadàvers a l'armari que tots tenim amagats. I és que el bo de l'Albert ha estat convidat a un podcast sensacional, La ruina, amb Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull, on diferents persones, coneguts o de públic, pugen a l'escenari a explicar les seves situacions ruïnoses personals, aquells moments tierra trágame que han viscut alguna vegada. I atenció al que ha explicat l'Albert.
Baró recorda una situació viscuda abans de la pandèmia, "conocí a una chica, nos gustamos, estaba súper bien"... Fins que un dia li va dir que marxava, que se n'anava, que marxava a treballar... a Dubai. Llàstima, perquè la cosa anava bé. Però és el que passa de vegades. Tot i la distància, van seguir mantenint el contacte, tenien ganes de tornar-se a veure, i va sorgir la possibilitat que ell anés cap allà. I no s'ho va pensar dues vegades. Va comprar un bitllet i cap a Dubai falta gent. Agafa el vol, es veuen i quan decideixen què fan, decideixen anar l'endemà a un parc d'atraccions aquàtic, un dels més grans del món... "Entramos, dejamos las mochilas en la taquilla, todo bien, el bañador, toboganes, piscinas de olas, todo bien...". Fins que van veure una secció on no es veia molt de moviment, "con hamacas... parecía un lugar de chilling". I és clar, "los dos allí, solos, en bañador... íntimo..., empezamos a acercarnos, a besarnos, a tal, se empezó a poner seria la cosa".
La companya es va aixecar encuriosida per unes botigues que hi havia a la zona, que estaven tancades... I la va anar a obrir... "y había un colchón, perfecto, de 2x2, increíble. Ella no se lo pensó y se puso dentro. Y yo: '¿Estás segura? Que en estos países hay que vigilar..., creo que hay cámaras...'". I hi havia el pal d'una càmera, "seguramente no funciona... Entramos y pasamos un ratito... Y vemos que se acerca uno de seguridad del parque y nosotros, 'Mierda'". Es van pensar que eren del torn de la tarda, de treballadors, i era una zona habilitada pels del torn de nit. I ells, "perfecto, salimos, cogimos la mochila, con toda la adrenalina, en Dubai, en un parque y no nos han pillado...". Van voler celebrar-ho en un restaurant del costat. I mentre miraven la carta, copets a l'esquena, "tac, tac, tac... Dos hombres, con el traje oficial de Dubai, con una cara de pocos amigos. Nos pidieron pulsera, pasaporte, control de seguridad, nos sientan en una mesa e... interrogatorio, y nosotros cagadísimos".
"Nos preguntaron: '¿Qué habéis hecho en la tienda?'. Nos hicieron escribirlo, y yo yendo poco a poco. De repente me agarran, nos separan de la chica. En una habitación, cada uno solos, interrogatorio individual". Ell cada cop més nerviós, fins que va ser capaç de dir: "Love, love, only love". Quan van tornar a estar junts, ella, espantada, li va dir: "Albert, esto me han dicho que son tres años de cárcel". Els de seguretat, indignats, "Esto en tu país seguro que no lo puedes hacer. Vino la policía, sacan unas esposas y nos las ponen, delante de todos, hacia un coche blindado de policía hacia comisaría. No sé cuántas horas de espera. Yo pensaba lo peor". Finalment els van deixar lliures, "pero jodió todo el viaje, porque nos quedaban diez días con ella en Dubai y no nos atrevíamos ni a darnos un beso en la calle!".
Albert Baró, meravellós... Ara bé, segur que quan vegi ara un tobogan d'aigua, o vagi a Isla Fantasía o un parc semblant, el seu subconscient recordarà aquell moment i se li quedarà la libido per terra.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!